Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 de juny del 2009
dilluns, 1 de juny del 2009
Els efectes de la crisi sobre l’arquitectura contemporània
A la ciutat de Tokio la falta d’espai ha portat a nombrosos arquitectes a idear l’“arquitectura mascota” (pet architecture), una nova arquitectura adaptada a la manca d’espai d’aquesta densa ciutat. Estudis de renom com l’Atelier Bow-Wow, l’Atelier Tekuto o l’arquitecte Kazuyo Sejima entre altres, han dissenyat i construït edificis en menys de 40 metres quadrats i fins i tot han ubicat en un edifici de 50 metres quadrats, vivendes amb patis i dormitoris de menys de 2. A la pressió del sol s’hi ha afegit la crisi, que ha provocat una reducció pressupostària i de retruc, ha contribuït a impulsar aquesta “petita arquitectura”, discreta potser però que deixa molt espai per l’enginy i ha donat a conèixer treballs d’arquitectes que quedaven eclipsats per les “estrelles mediàtiques”, els edificis més vistosos, d’alçada, metres quadrats i pressupost generalment astronòmics.
Aquest canvi també es pot apreciar a Espanya on la crisi ha comportat una necessitat de replantejament i innovació també en l’àmbit de l’arquitectura. Sense anar gaire lluny, els arquitectes catalans Manuel Bailo i Rosa Rull han reformat la façana posterior de l’Ajuntament de Manresa amb un amb molta inventiva, situant aquest edifici del segle XVIII en ple segle XXI. Una maqueta del projecte es va exposar el 2006 al Museu d´Art Modern (MoMA) de Nova York, en el marc de la mostra «On-site: new architecture in Spain», una selecció de l’arquitectura contemporània de l’Estat espanyol de la mà del responsable del departament d´arquitectura del museu, Terence Riley.
Per a més informació podeu llegir l’article de El País "Arquitectura grande en frascos pequeños" (07/04/09) i consultar els següents enllaços:
Aquest canvi també es pot apreciar a Espanya on la crisi ha comportat una necessitat de replantejament i innovació també en l’àmbit de l’arquitectura. Sense anar gaire lluny, els arquitectes catalans Manuel Bailo i Rosa Rull han reformat la façana posterior de l’Ajuntament de Manresa amb un amb molta inventiva, situant aquest edifici del segle XVIII en ple segle XXI. Una maqueta del projecte es va exposar el 2006 al Museu d´Art Modern (MoMA) de Nova York, en el marc de la mostra «On-site: new architecture in Spain», una selecció de l’arquitectura contemporània de l’Estat espanyol de la mà del responsable del departament d´arquitectura del museu, Terence Riley.
Per a més informació podeu llegir l’article de El País "Arquitectura grande en frascos pequeños" (07/04/09) i consultar els següents enllaços:
dijous, 28 de maig del 2009
Arquitectura. Forma i fons
El Museu Guggenheim de Bilbao de Frank O. Gehry, la Torre Agbar de Barcelona de Jean Nouvel, el Centre Pompidou de París de Renzo Piano i Richard Rogers o la botiga Prada de Nova York de Rem Koolhaas són alguns exemples d’edificis que ajuntaments o empreses privades han encarregat a arquitectes de prestigi i reconeixement internacional. Els pressupostos d’aquests edificis són generalment molt elevats i això es justifica amb l’argument que generen una imatge identificadora d’una ciutat o d’una marca i que conseqüentment, aporten un valor afegit. Molts equiparen el seu èxit amb la repercussió mediàtica i el “capital simbòlic” que produeixen.
Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.
D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.
Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?
Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.
D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.
Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?
diumenge, 24 de maig del 2009
3 de juny, sessió de clausura sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local a càrrec dels arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli
La sessió de clausura la primera edició del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres” sobre arquitectura i urbanisme no tindrà lloc el dia 27 de maig com estava previst inicialment, sinó el dimecres 3 DE JUNY a les 19.30h, a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres. Els arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli dialogaran sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local.
divendres, 24 d’abril del 2009
Projecte "FAD. Xarxes d'Opinió" sobre habitatge, espais creatius i incivisme
El projecte “FAD. Xarxes d’Opinió” creat per l’associació Foment de les Arts Decoratives amb la col·laboració de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya (ICAC) i la complicitat de la Fundació Jaume Bofill, recull l’opinió de diferents experts sobre temes d’habitatge, espais creatius o incivisme per exemple, amb la intenció de generar informació i assentar una opinió rigorosa i fonamentada sobre cada tema, i per fer intervenir amplis sectors de la societat al voltant d’una idea de ciutat possible i assequible, desplaçant així el protagonisme que sovint té l’administració en aquest àmbit.
Tot i que el FAD treballa amb l’objectiu de promoure el disseny, l’arquitectura i la creativitat dins la vida cultural i econòmica del país, i que aquest projecte en particular s’ha creat amb la intenció d’afrontar preocupacions imperants de la societat catalana en el seu conjunt, molts dels articles fan referència a la ciutat de Barcelona en particular. Tot i així és interessant perquè moltes de les problemàtiques que es plantegen són comunes a altres ciutats, Figueres n’és una.
El format i el contingut d’aquest projecte són atractius, innovadors i ens permet escoltar les intervencions de diverses personalitats com Oriol Bohigas, Francesc Baltasar, Mikel Aramburu, Pere Portabella, Joan Subirats i Manuel de Solà-Morales, entre molts altres.
Per accedir-hi, només cal que feu clic sobre el següent enllaç:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/sobre-el-projecte/
Si voleu per començar, podeu escoltar la següent intervenció de l’arquitecte Josep Bohigas sobre infrahabitatge, on entre altres coses argumenta que “el que utilitzes com a habitatge no acaba a la porta de casa teva” i que “no podem deixar d’equipar les ciutats entenent que són mitja casa nostra”.
Enllaç: http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/veus/bohigas-josep/
Tot i que el FAD treballa amb l’objectiu de promoure el disseny, l’arquitectura i la creativitat dins la vida cultural i econòmica del país, i que aquest projecte en particular s’ha creat amb la intenció d’afrontar preocupacions imperants de la societat catalana en el seu conjunt, molts dels articles fan referència a la ciutat de Barcelona en particular. Tot i així és interessant perquè moltes de les problemàtiques que es plantegen són comunes a altres ciutats, Figueres n’és una.
El format i el contingut d’aquest projecte són atractius, innovadors i ens permet escoltar les intervencions de diverses personalitats com Oriol Bohigas, Francesc Baltasar, Mikel Aramburu, Pere Portabella, Joan Subirats i Manuel de Solà-Morales, entre molts altres.
Per accedir-hi, només cal que feu clic sobre el següent enllaç:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/sobre-el-projecte/
Si voleu per començar, podeu escoltar la següent intervenció de l’arquitecte Josep Bohigas sobre infrahabitatge, on entre altres coses argumenta que “el que utilitzes com a habitatge no acaba a la porta de casa teva” i que “no podem deixar d’equipar les ciutats entenent que són mitja casa nostra”.
Enllaç: http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/veus/bohigas-josep/
dilluns, 13 d’abril del 2009
De qui és el carrer?
… (Acebillo) Dejó claro que un espacio vacío, en su opinión, no es espacio público, una de las actitudes que con más ímpetu defendió el otro duelista (Cirugeda): "A ver si una familia no tiene derecho a usar un espacio vacío y estar en el" …
Els arquitectes Josep Antón Acebillo i Santiago Cirugeda van debatre sobre l’espai públic en el marc del festival Eme3 d’arquitectura, celebrat els dies 19, 20 i 21 de març. El reportatge de El País “De quién es la calle?” (21.03.09), sintetitza els dos punts de vista divergents. Mentre que Acebillo defensa l’intervencionisme en el disseny urbà, Cirugeda (alies “agitador de l’arquitectura”) defensa l’espontaneïtat. L’un augura que “pagarem molt car” el disseny superficial que es “limita al paisatge i poca cosa més”, i l’altre per la seva banda, aprofita qualsevol buit a les ordenances de qualsevol ajuntament per construir en solars o terrats. Aquest reportatge també posa damunt la taula una sèrie de preguntes, que a primera vista poden semblar simplistes però que segurament mereixen una reflexió: És el carrer dels arquitectes? De les administracions que les governen? De les persones? D’expressions lliures o de dissenys urbanístics clònics? I afegeixo, una mica de tots i de ningú? El debat sens dubte va estar servit i esteu convidats a revifar-lo. Si voleu més informació podeu consultar l’article complet fent clic en el següent enllaç:
Els arquitectes Josep Antón Acebillo i Santiago Cirugeda van debatre sobre l’espai públic en el marc del festival Eme3 d’arquitectura, celebrat els dies 19, 20 i 21 de març. El reportatge de El País “De quién es la calle?” (21.03.09), sintetitza els dos punts de vista divergents. Mentre que Acebillo defensa l’intervencionisme en el disseny urbà, Cirugeda (alies “agitador de l’arquitectura”) defensa l’espontaneïtat. L’un augura que “pagarem molt car” el disseny superficial que es “limita al paisatge i poca cosa més”, i l’altre per la seva banda, aprofita qualsevol buit a les ordenances de qualsevol ajuntament per construir en solars o terrats. Aquest reportatge també posa damunt la taula una sèrie de preguntes, que a primera vista poden semblar simplistes però que segurament mereixen una reflexió: És el carrer dels arquitectes? De les administracions que les governen? De les persones? D’expressions lliures o de dissenys urbanístics clònics? I afegeixo, una mica de tots i de ningú? El debat sens dubte va estar servit i esteu convidats a revifar-lo. Si voleu més informació podeu consultar l’article complet fent clic en el següent enllaç:
divendres, 3 d’abril del 2009
Benvinguts a l'Àgora!
Us donem la benvinguda al blog de «Àgora, cultura i societat a Figueres», un cicle de debat que tindrà lloc el proper mes de maig, amb l'objectiu de difondre idees i crear debat sobre temes que creiem que són importants per al desenvolupament de la nostra ciutat, des d’un punt de vista social i cultural. En aquesta primera edició, el cicle es centrarà en l'arquitectura i l'urbanisme.
Des d'ara mateix, però, us convidem a fer-nos arribar els vostres missatges. Quins reptes creieu que té la nostra ciutat en relació a la gestió de l'espai públic? Com valoreu el seu patrimoni arquitectònic? Com us afecta l'actual problemàtica de l'accés a la vivenda? Quin paper creieu que té l'arquitectura contemporània en una ciutat mitjana com Figueres?
Tots els comentaris que rebem ens serviran per guiar el debat en cada sessió del cicle. D'aquesta manera, les inquietuds i les opinions de la ciutadania de Figueres (i de tots aquells, veïns propers o llunyans, que hi vulguin participar) tindran un paper central durant l'activitat.
Des d'ara mateix, però, us convidem a fer-nos arribar els vostres missatges. Quins reptes creieu que té la nostra ciutat en relació a la gestió de l'espai públic? Com valoreu el seu patrimoni arquitectònic? Com us afecta l'actual problemàtica de l'accés a la vivenda? Quin paper creieu que té l'arquitectura contemporània en una ciutat mitjana com Figueres?
Tots els comentaris que rebem ens serviran per guiar el debat en cada sessió del cicle. D'aquesta manera, les inquietuds i les opinions de la ciutadania de Figueres (i de tots aquells, veïns propers o llunyans, que hi vulguin participar) tindran un paper central durant l'activitat.
Ja podeu consultar el programa fent clic sobre el següent enllaç:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
