El passat dijous 2 de desembre de 2010 va tenir lloc la primera sessió del cicle Àgora 2010. Amb la presència de la Dra. Anna Cabré, directora del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Dra. Cristina Sánchez Miret, professora de Sociologia de la Universitat de Girona, es va debatre sobre la qüestió de l’economia i les famílies. Per als que no vau poder venir, i per als que sí vau ser-hi i us ve de gust recordar el que s'hi va comentar, aquí teniu un breu resum del debat.
La professora Anna Cabré va començar la sessió exposant de quina manera els períodes de bonança i crisi econòmiques incideixen en les estructures familiars. Va parlar d’algunes conseqüències poc conegudes i de com aquestes influeixen en la societat. Per exemple, va explicar que el fet que les famílies fomentin l’educació dels fills en moments de precarietat laboral, fa que l’expansió dels estudis universitaris al nostre país hagi estat sempre fortament vinculada a aquests moments de crisi. Així, la primera generació que va rebre majoritàriament estudis superiors al nostre país, és a dir, la que va accedir a la universitat en el canvi de dècada dels setanta als vuitanta, ho va fer en un moment de crisi econòmica que coincideix també amb l’expansió territorial de les universitats. La Dra. Cabré també es va referir al fet que, en moments de crisi, les persones grans viuen més acompanyades –perquè els fills es refugien a casa seva- i que hi ha una reducció de les morts per accidents laborals o de trànsit. Finalment, també va comentar que la recent època de bonança econòmica va ser positiva per als fills de les classes mitjanes, que van ser les que van apostar per a l’adquisició d’habitatges com un símbol de l’esforç en el treball i dels assoliments de la generació dels pares. Per contra, la crisi econòmica actual planteja un millor escenari per als fills de les classes benestants, majoritàriament formats per dur a terme feines qualificades, i que si bé durant el temps de bonança van veure com els llocs de feina vinculats a la construcció tenien una millor retribució econòmica, actualment compten amb una formació –i un suport financer per part de la família- que els pot ajudar a superar més fàcilment aquest període de crisi.
Per la seva banda, la Dra. Cristina Sánchez Miret es va centrar en el repartiment de les tasques a la llar i en la manera com aquest afecte l’economia del país. Així, va afirmar que el fet que la majoria de tasques domèstiques recaiguin sobre la dona té conseqüències negatives ja que, d’una banda, l’allunya del món laboral –i, per tant, de la productivitat- i, de l’altra, genera unes despeses extres –la contractació de personal de neteja o cura per a les tasques que la dona sola no pot assumir- que repercuteix també negativament en l’economia de les famílies i, per tant, en la seva capacitat adquisitiva. En aquest sentit, va afirmar que actualment només en un 10% de les llars catalanes es comparteixen les tasques de la llar, i que, contràriament al que es podria pensar, en els índexs de repartiment de les feines domèstiques no hi incideixen l’edat, el nivell formatiu ni la procedència. Tot i això, la percepció social de la col·laboració masculina a la llar és molt superior, ja que hi ha un component ideològic que fa que els homes tinguin la sensació que col·laboren més en les tasques de la llar del que succeeix en realitat. Així, la Dra. Sánchez Miret va posar com a exemple que, si hi ha un total de 100 tasques a realitzar, com que qui les controla, en la majoria dels casos, segueix sent la dona, l’home només en veu 10, i si en fa 3, té, doncs, la sensació que està fent un 30% de les tasques domèstiques, quan en realitat només n’està fent un 3%. Finalment, Cristina Sánchez Miret va apuntar que el teixit social figuerenc es diferencia del seu entorn pel fet de tenir una major població de gent jove, i també per l’elevat nombre de gent que es dedica al sector econòmic del comerç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada