dilluns, 1 de juny del 2009

Els efectes de la crisi sobre l’arquitectura contemporània

A la ciutat de Tokio la falta d’espai ha portat a nombrosos arquitectes a idear l’“arquitectura mascota” (pet architecture), una nova arquitectura adaptada a la manca d’espai d’aquesta densa ciutat. Estudis de renom com l’Atelier Bow-Wow, l’Atelier Tekuto o l’arquitecte Kazuyo Sejima entre altres, han dissenyat i construït edificis en menys de 40 metres quadrats i fins i tot han ubicat en un edifici de 50 metres quadrats, vivendes amb patis i dormitoris de menys de 2. A la pressió del sol s’hi ha afegit la crisi, que ha provocat una reducció pressupostària i de retruc, ha contribuït a impulsar aquesta “petita arquitectura”, discreta potser però que deixa molt espai per l’enginy i ha donat a conèixer treballs d’arquitectes que quedaven eclipsats per les “estrelles mediàtiques”, els edificis més vistosos, d’alçada, metres quadrats i pressupost generalment astronòmics.

Aquest canvi també es pot apreciar a Espanya on la crisi ha comportat una necessitat de replantejament i innovació també en l’àmbit de l’arquitectura. Sense anar gaire lluny, els arquitectes catalans Manuel Bailo i Rosa Rull han reformat la façana posterior de l’Ajuntament de Manresa amb un amb molta inventiva, situant aquest edifici del segle XVIII en ple segle XXI. Una maqueta del projecte es va exposar el 2006 al Museu d´Art Modern (MoMA) de Nova York, en el marc de la mostra «On-site: new architecture in Spain», una selecció de l’arquitectura contemporània de l’Estat espanyol de la mà del responsable del departament d´arquitectura del museu, Terence Riley.

Per a més informació podeu llegir l’article de El País "
Arquitectura grande en frascos pequeños" (07/04/09) i consultar els següents enllaços:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada