La tercera sessió del cicle Àgora va tenir lloc ahir dijous, 16 de desembre. El tema a debat va ser la relació entre l'economia i les migracions, i hi van participar Miguel Pajares, antropòleg social i investigador de la Universitat de Barcelona, i Sergi Martí, tècnic d'immigració del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.
Miguel Pajares va començar explicant el vincle que hi ha entre el creixement econòmic que l'Estat espanyol va experimentar des del 2000 fins el 2008 i l'elevat nombre d'immigrants que va rebre durant aquest mateix període. Durant aquests anys, en què es va produir un desenvolupament econòmic que va propiciar un salt de 12 a 20 milions de persones ocupades, Espanya va ser el segon país del món en nombre de persones nouvingudes. Segons Pajares, aquesta forta onada migratòria es va produir en un moment en què la població espanyola va deixar de poder aportar els actius necessaris al mercat laboral. Per això, a partir del 2001, l'economia espanyola hauria entrat en recessió si no hagués pogut comptar amb la mà d'obra estrangera que va proporcionar l'onada migratòria esmentada anteriorment. En paraules de l’antropòleg, “hem rebut la immigració que hem necessitat, en la quantitat que l’hem necessitat i en la magnitud que l’hem necessitat”. Aquesta relació directa entre fluxos migratoris i desenvolupament econòmic seria visible també en l’actualitat, ja que, segons Pajares, els indicadors demostren que, d’ençà que va començar la crisi econòmica a Espanya, s’ha aturat l’entrada de nouvinguts a l’Estat.
Un altre dels aspectes als que es va referir l’investigador de la Universitat de Barcelona va ser de quina manera afecta l’atur a les persones migrades. Va constatar, d’una banda, que les taxes de desocupació són superiors entre la població estrangera, principalment perquè es tracta de treballadors poc qualificats que han perdut els seus llocs de feina en sectors com el de la construcció i que a més tenen dificultats per trobar-ne una de nova. Així mateix, va afirmar que existeixen diferències segons els col·lectius, i va posar com a exemple les feines de cara al públic, per a les quals els empresaris prefereixen contractar ciutadans procedents d’Amèrica Llatina o l’Europa de l’Est abans que persones d’origen magrebí.
Per la seva banda, Sergi Martí va explicar com han afectat aquests factors a la població migrada de l’Alt Empordà. D’entrada, cal tenir en compte que la nostra comarca té un dels índexs de població estrangera més elevats de Catalunya (un 26%), i que, en total, hi ha 125 nacionalitats diferents. Pel que la distribució territorial, la població estrangera es concentra substancialment a Figueres, a les poblacions de la costa i a la zona de la Jonquera. Seguint la tendència de l'Estat, l’arribada de nouvinguts a augmentat considerablement des de l’any 2000, però a diferència de la resta del territori, la crisi econòmica no ha fet que l’entrada de ciutadans estrangers s’hagi aturat de manera substancial. Això s’explica, en part, perquè l’impacte de la crisi a la comarca ha estat menor que en altres llocs, ja que el sector serveis no ha patit la mateixa davallada que el de la construcció.
Pel que fa l’atur, a l’Alt Empordà també ha afectat en major mesura a la població estrangera: actualment, hi ha uns 4.000 aturats estrangers, respecte un total de 10.300 a tota la comarca. D’aquests, la majoria són homes, ja que les dones han resistit millor la crisi gràcies al treball domèstic –si bé Martí va voler precisar que això no exclou que les seves condicions laborals puguin ser en ocasions precàries-.
A mode de conclusió, el tècnic del Consell Comarcal va afirmar que, tal com ja havia apuntat Miguel Pajares, és el mercat laboral el que crida la immigració. També va voler subratllar que el marc legal de l’Estat genera desigualtats entre els no estrangers i els estrangers, i que aquests se’ls ha considerat massa sovint només com a treballadors. Així mateix, va destacar que existeix una diferència massa gran entre el discurs de les administracions i les seves accions. En aquest sentit, va comentar que, tot i que la Unió Europea manté que un dels principis de la integració dels immigrants és el reconeixement de la contribució que realitzen amb el seu treball, fa unes setmanes es va discutir una directiva que proposava que a les persones estrangeres se’ls hi apliquessin els convenis laborals dels seus països d’origen. Finalment, Martí va voler desmentir el mite que els serveis socials es destinen d’una manera desmesurada als immigrants tot apuntant que, a l’àrea de benestar social del Consell Comarcal, només un 11% dels atesos durant el 2010 eren estrangers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada