L'art al carrer. Qui ho decideix?

El tema dels graffitis fa pensar en un article de Javier Marías publicat a El País fa un temps titulat “La idiotez de no saber por qué” on explica, entre altres coses, que li molesten (s’intueix que molt pel to que utilitza), les obres artístiques que està obligat a contemplar. Fa referència a les que pinten els grafiteros a les façanes, els vagons de metro o on sigui que se’ls hi acudeixi perquè a més de privar els edificis d’una "mera neutralitat", opina que estan imposant el seu imaginari particular (la paraula que ell utilitza a l’article és “imaginería”), als demés.

Javier Marías també està en contra d'artistes actuals com en Spencer Tunick que fa fotos de masses de cossos nus, l’ideòleg del Cow Parade, l’artista que cobreix edificis emblemàtics amb lones, i de les obres d’art que instal•len els ajuntaments. Marías s’enfada perquè considera que les ciutats són extensions de les nostres llars però que, a diferència d’aquestes, al ser de tots, ni nosaltres ni ningú pot decidir com decorar-les, i es pregunta amb quina potestat decideixen ajuntaments i artistes espontanis.

Compartiu la seva opinió i les seves queixes? Què penseu de la quantitat d’espais destinats a la publicitat presents a la via pública? Creieu que la publicitat és pot posar “dins el mateix sac” que els graffitis?

Si voleu llegir l’article d’en Javier Marías sencer feu clic sobre el següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/portada/idiotez/saber/elpepusoceps/20090208elpepspor_12/Tes

Graffitis al Grand Palais de París

Els graffitis, considerats per molts com una forma d’embrutar l’espai públic i de malbaratar el mobiliari urbà que paguem els contribuents, s’han fet un lloc al Grand Palais de París. L’exposició “TAG”, inaugurada el mes passat estarà oberta al públic fins el 26 d’abril i avui el canal de televisió 3/24 li ha dedicat uns minuts d’atenció, doncs segur que la noticia té el potencial de fer posar les mans al cap a molts ciutadans.

És cert que aquest “street art” ha guanyat reconeixement en els darrers anys, gràcies en part a la popularitat d’artistes com Blek le Rat o Banksy. A Figueres, en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu 2008, 25 artistes del graffiti van decorar una de les parets de la subestació elèctrica que la companyia Fecsa Endesa té al sector de Fages de Climent. També val a dir que és la primera vegada que s’exposen graffitis en una sala de prestigi i que no serà l’última. Dit això, segueixen essent enemics de la majoria dels ajuntaments que sovint opten per la penalització en forma de multes. Com és el cas per exemple, d’Anna Botella, regidora de Medi Ambient a l’Ajuntament de Madrid que a principis d’any va augmentar les multes de 90 € a 300 i 6.000 (en cas de reincidència) per acabar amb el que considera una “lacra social”. La resposta que va rebre per part d’un col·lectiu d’artistes auto-batejat Ana Botella Crew també va ser contundent: van omplir Madrid amb més de 45 tags imitant la firma de la regidora.

Mentre que no dubto que s’haurien de posar en pràctica iniciatives més conciliadores i eficaces com per exemple destinar espais concrets de manera que els artistes puguin expressar-se lliurement sense ser sancionats, em pregunto quines tindrien èxit de debò, perquè fins i tot aquestes reben crítiques per no ser compatibles amb l’esperit rebel que se suposa que va de la mà d’aquest art. Al final, aquest debat ens porta a preguntar-nos una vegada més, de qui és el carrer? De tots, i satisfer els desitjos de tots els ciutadans a la vegada és pràcticament impossible, s’ha d’assumir.

Enllaç d'interès:

http://www.tagaugrandpalais.com/