diumenge, 26 d’abril del 2009

Incivisme vs delinqüència i el futur de l'habitatge sostenible

Si esteu interessats en temes d’habitatge i sostenibilitat o voleu saber-ne més, us recomanem que consulteu les intervencions de diferents experts a la pàgina web del “FAD. Xarxes d’Opinió”, un projecte que donàvem a conèixer en l’article anterior.

Beth Galí, arquitecte i presidenta del FAD, opina que “culturalment la gent s’està acostumant a compartir”, posa l’exemple del Bicing (a Barcelona) i d’Internet, i troba que hi ha altres temes que poden ser comunitaris. Àlex Ivancic, enginyer industrial i coordinador de projectes d’energia, també opina que el canvi d’hàbit social cap a compartir és positiu, interessant a la llarga, que s’està produint a poc a poc i posa l’exemple dels Estats Units on la gent comparteix la rentadora. Tanmateix, reconeix que el camí cap a la “centralització” no serà fàcil perquè de moment existeix un cert rebuig social. D’una altra banda, Daniel Calatayud, arquitecte i professor de l’ETSAB, assegura que és molt difícil garantir la sostenibilitat d’un barri.
Per escoltar aquestes i altres intervencions consulteu el següent enllaç:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules-sobre-habitatge/habitatge-i-sostenibilitat/

En relació a l’incivisme, la seguretat i la convivència, Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reflexiona sobre la importància de la convivència a l’espai públic, el seu valor, la necessitat d’actuar perquè ningú se’n pugui apropiar i sobre el turisme, la immigració o la precarietat laboral com a noves formes de pressió socials. També opina que “l’incivisme no és delinqüència” i que hi ha coses que no s’han de criminalitzar. Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política a la UAB, fa una distinció entre incivisme i misèria, i entre elements de l’incivisme “epidèrmic” – el soroll etc. – i l’incivisime del sistema, menys visible i més de fons que implica problemes de ciutadania.
Enllaç a totes les intervencions sobre incivisme:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules/incivisme/

divendres, 24 d’abril del 2009

Projecte "FAD. Xarxes d'Opinió" sobre habitatge, espais creatius i incivisme

El projecte “FAD. Xarxes d’Opinió” creat per l’associació Foment de les Arts Decoratives amb la col·laboració de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya (ICAC) i la complicitat de la Fundació Jaume Bofill, recull l’opinió de diferents experts sobre temes d’habitatge, espais creatius o incivisme per exemple, amb la intenció de generar informació i assentar una opinió rigorosa i fonamentada sobre cada tema, i per fer intervenir amplis sectors de la societat al voltant d’una idea de ciutat possible i assequible, desplaçant així el protagonisme que sovint té l’administració en aquest àmbit.

Tot i que el FAD treballa amb l’objectiu de promoure el disseny, l’arquitectura i la creativitat dins la vida cultural i econòmica del país, i que aquest projecte en particular s’ha creat amb la intenció d’afrontar preocupacions imperants de la societat catalana en el seu conjunt, molts dels articles fan referència a la ciutat de Barcelona en particular. Tot i així és interessant perquè moltes de les problemàtiques que es plantegen són comunes a altres ciutats, Figueres n’és una.

El format i el contingut d’aquest projecte són atractius, innovadors i ens permet escoltar les intervencions de diverses personalitats com Oriol Bohigas, Francesc Baltasar, Mikel Aramburu, Pere Portabella, Joan Subirats i Manuel de Solà-Morales, entre molts altres.
Per accedir-hi, només cal que feu clic sobre el següent enllaç:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/sobre-el-projecte/

Si voleu per començar, podeu escoltar la següent intervenció de l’arquitecte Josep Bohigas sobre infrahabitatge, on entre altres coses argumenta que “el que utilitzes com a habitatge no acaba a la porta de casa teva” i que “no podem deixar d’equipar les ciutats entenent que són mitja casa nostra”.
Enllaç:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/veus/bohigas-josep/

dijous, 23 d’abril del 2009

Programa del cicle de debat actualitzat!

Ja podeu consultar el programa definitiu amb els noms de tots els participants!

Com podeu veure, a cada sessió un conferenciant convidat presentarà les seves idees i posteriorment dialogarà amb un expert local. Us recordem que per tal que les inquietuds i les reflexions de la ciutadania de Figueres tinguin un paper central durant els debats, aquest diàleg es nodrirà, principalment, de les preguntes i els comentaris que la gent de Figueres podrà fer arribar prèviament a través del blog http://agorafigueres.blogspot.com i de l’urna situada a la Biblioteca Fages de Climent.

PROGRAMA

INAUGURACIÓ: DIMECRES 6 DE MAIG – ELOGI DE L’ESPAI PÚBLIC
Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Joaquim Español, arquitecte, guanyador d’una Menció Especial al 1r Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (2000).

DIMECRES 13 DE MAIG – HABITATGE I INICIATIVES ARTÍSTICO-CIUTADANES
Santiago Cirugeda, arquitecte i artista, autor del projecte «Recetas Urbanas» (http://www.recetasurbanas.net/).
Ramon Parramon, director del projecte IDENSITAT, dedicat a la creació artística a l’espai públic.

DIMECRES 20 DE MAIG – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I DESENVOLUPAMENT DE CIUTATS MITJANES
Antonio Paolo Russo, professor de Turisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i expert en turisme urbà i patrimoni cultural.
Joan Falgueras, arquitecte i co-autor de Figueres, arquitectures i història (Brau edicions, 2007).

CLAUSURA - CANVI. TINDRÀ LLOC - DIMECRES 3 DE JUNY – L’ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA EN L’ÀMBIT LOCAL
Diàleg entre Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli, arquitectes.

Lloc: Auditori del Cercle Sport
Hora: 19.30 h
Entrada lliure, places limitades.

També podeu consultar el programa complet actualitzat fent clic aquí:http://docs.google.com/Doc?id=d6779q9_2fxs2b5rw

diumenge, 19 d’abril del 2009

"Minipisos", des d'un metre quadrat




Després de saber que existeix la “casa del metre quadrat” dissenyada per l’arquitecte Didier Faustino de l’estudi Mésarchitectures, instal·lada a la Porte d’Ivry de París, potser els pisos de 30m2 (protagonistes d’una polèmica el 2005), recobren una nova dimensió. Tot i que aquest projecte no pretén ser una solució factible als problemes d’habitatge i és més aviat una obra d’art provocadora, ens porta a reflexionar sobre les conseqüències de portar al límit la pressió dels especuladors del mercat immobiliari. També serveix de contrapunt al decret aprovat per la Generalitat el dia 7 d’abril de 2009 que entre altres coses, impedeix que es construeixin pisos de menys de 40 metres quadrats o “minipisos”. D'altra banda, el decret precisa que els habitatges han de ser concebuts atenent a l'aprofitament de les condicions naturals del clima, i aposta perquè els habitatges permetin a les persones amb mobilitat reduïda l'accés i la utilització de forma autònoma dels espais d'ús comú. Que en penseu del decret? Es pot viure digne i còmodament en un pis de menys de 40m2? Han de ser sostenibles tot els habitatges que es construeixin? Repercutiria negativament sobre el seu preu?

Per conèixer més detalls feu clic en el següent enllaç:
http://www.9diari.es/index.php/catalunya/catalunya-societat/2933-la-generalitat-aprova-un-decret-que-impedeix-que-es-construeixin-pisos-de-menys-de-40-metres-quadrats

Altres enllaços relacionats:
http://www.mesarchitecture.org/
http://www.recetasurbanas.net/index.php?idioma=ESP&ID=0012

dimecres, 15 d’abril del 2009

L'art al carrer. Qui ho decideix?

El tema dels graffitis fa pensar en un article de Javier Marías publicat a El País fa un temps titulat “La idiotez de no saber por qué” on explica, entre altres coses, que li molesten (s’intueix que molt pel to que utilitza), les obres artístiques que està obligat a contemplar. Fa referència a les que pinten els grafiteros a les façanes, els vagons de metro o on sigui que se’ls hi acudeixi perquè a més de privar els edificis d’una "mera neutralitat", opina que estan imposant el seu imaginari particular (la paraula que ell utilitza a l’article és “imaginería”), als demés.

Javier Marías també està en contra d'artistes actuals com en Spencer Tunick que fa fotos de masses de cossos nus, l’ideòleg del Cow Parade, l’artista que cobreix edificis emblemàtics amb lones, i de les obres d’art que instal•len els ajuntaments. Marías s’enfada perquè considera que les ciutats són extensions de les nostres llars però que, a diferència d’aquestes, al ser de tots, ni nosaltres ni ningú pot decidir com decorar-les, i es pregunta amb quina potestat decideixen ajuntaments i artistes espontanis.

Compartiu la seva opinió i les seves queixes? Què penseu de la quantitat d’espais destinats a la publicitat presents a la via pública? Creieu que la publicitat és pot posar “dins el mateix sac” que els graffitis?

Si voleu llegir l’article d’en Javier Marías sencer feu clic sobre el següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/portada/idiotez/saber/elpepusoceps/20090208elpepspor_12/Tes

dilluns, 13 d’abril del 2009

Graffitis al Grand Palais de París

Els graffitis, considerats per molts com una forma d’embrutar l’espai públic i de malbaratar el mobiliari urbà que paguem els contribuents, s’han fet un lloc al Grand Palais de París. L’exposició “TAG”, inaugurada el mes passat estarà oberta al públic fins el 26 d’abril i avui el canal de televisió 3/24 li ha dedicat uns minuts d’atenció, doncs segur que la noticia té el potencial de fer posar les mans al cap a molts ciutadans.
És cert que aquest “street art” ha guanyat reconeixement en els darrers anys, gràcies en part a la popularitat d’artistes com Blek le Rat o Banksy. A Figueres, en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu 2008, 25 artistes del graffiti van decorar una de les parets de la subestació elèctrica que la companyia Fecsa Endesa té al sector de Fages de Climent. També val a dir que és la primera vegada que s’exposen graffitis en una sala de prestigi i que no serà l’última. Dit això, segueixen essent enemics de la majoria dels ajuntaments que sovint opten per la penalització en forma de multes. Com és el cas per exemple, d’Anna Botella, regidora de Medi Ambient a l’Ajuntament de Madrid que a principis d’any va augmentar les multes de 90 € a 300 i 6.000 (en cas de reincidència) per acabar amb el que considera una “lacra social”. La resposta que va rebre per part d’un col·lectiu d’artistes auto-batejat Ana Botella Crew també va ser contundent: van omplir Madrid amb més de 45 tags imitant la firma de la regidora.
Mentre que no dubto que s’haurien de posar en pràctica iniciatives més conciliadores i eficaces com per exemple destinar espais concrets de manera que els artistes puguin expressar-se lliurement sense ser sancionats, em pregunto quines tindrien èxit de debò, perquè fins i tot aquestes reben crítiques per no ser compatibles amb l’esperit rebel que se suposa que va de la mà d’aquest art. Al final, aquest debat ens porta a preguntar-nos una vegada més, de qui és el carrer? De tots, i satisfer els desitjos de tots els ciutadans a la vegada és pràcticament impossible, s’ha d’assumir.
Enllaç d'interès:

“El mal urbà: quan la ciutat perilla”

Canvi, pluralitat, complexitat, representació, elecció, llibertat, sentit, el singular i la transformació enfront d’immutabilitat. Aquestes són les nou categories que segons Josep Ramoneda, defineixen la ciutat i fan que sigui “el lloc en el qual l’home pot assolir cotes més altes d’autonomia i de llibertat”. En un article publicat a la revista Barcelona Metropolis Ramoneda alerta sobre els “mals de l’urbà” que destrueixen o minimitzen aquestes categories i conseqüentment, posen en perill les ciutats. La por al desconegut -al turisme, a les infraestructures, als habitants que vénen de fora– o el desfici per la transformació –el canvi pel canvi– per exemple, poden acabar matant la ciutat. De la mateixa manera, “Si la ciutat es converteix en un simple contenidor de persones, rebenta”.
Això ens porta a reflexionar sobre el ciutadà, pilar central de la ciutat. Doncs aquesta “no ha estat creada per Déu, ni per la pàtria, ni per la natura –tampoc no hi pertany–; és patrimoni dels homes”. És el lloc dels ciutadans i també una societat oberta feta de ciutadans autònoms. Per això i perquè la ciutat és pluralisme i requereix el ple reconeixement de l’altre, hem de defensar la singularitat de cadascú en nom de l’autonomia, argumenta l’autor. “La relació entre l’espai públic i l’espai privat és en aquest sentit bàsica. Una ciutat sense espai públic –en el qual cadascú pot ser tal com és– no és ciutat, però una ciutat en què l’espai privat no estigui protegit i separat de l’espai públic, tampoc”.

Si voleu consultar l’article feu clic en el següent enllaç: http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=23&ui=83
Josep Ramoneda és filòsof, assagista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

De qui és el carrer?

… (Acebillo) Dejó claro que un espacio vacío, en su opinión, no es espacio público, una de las actitudes que con más ímpetu defendió el otro duelista (Cirugeda): "A ver si una familia no tiene derecho a usar un espacio vacío y estar en el" …

Els arquitectes Josep Antón Acebillo i Santiago Cirugeda van debatre sobre l’espai públic en el marc del festival Eme3 d’arquitectura, celebrat els dies 19, 20 i 21 de març. El reportatge de El País “De quién es la calle?” (21.03.09), sintetitza els dos punts de vista divergents. Mentre que Acebillo defensa l’intervencionisme en el disseny urbà, Cirugeda (alies “agitador de l’arquitectura”) defensa l’espontaneïtat. L’un augura que “pagarem molt car” el disseny superficial que es “limita al paisatge i poca cosa més”, i l’altre per la seva banda, aprofita qualsevol buit a les ordenances de qualsevol ajuntament per construir en solars o terrats. Aquest reportatge també posa damunt la taula una sèrie de preguntes, que a primera vista poden semblar simplistes però que segurament mereixen una reflexió: És el carrer dels arquitectes? De les administracions que les governen? De les persones? D’expressions lliures o de dissenys urbanístics clònics? I afegeixo, una mica de tots i de ningú? El debat sens dubte va estar servit i esteu convidats a revifar-lo. Si voleu més informació podeu consultar l’article complet fent clic en el següent enllaç:

divendres, 3 d’abril del 2009

Benvinguts a l'Àgora!

Us donem la benvinguda al blog de «Àgora, cultura i societat a Figueres», un cicle de debat que tindrà lloc el proper mes de maig, amb l'objectiu de difondre idees i crear debat sobre temes que creiem que són importants per al desenvolupament de la nostra ciutat, des d’un punt de vista social i cultural. En aquesta primera edició, el cicle es centrarà en l'arquitectura i l'urbanisme.

Des d'ara mateix, però, us convidem a fer-nos arribar els vostres missatges. Quins reptes creieu que té la nostra ciutat en relació a la gestió de l'espai públic? Com valoreu el seu patrimoni arquitectònic? Com us afecta l'actual problemàtica de l'accés a la vivenda? Quin paper creieu que té l'arquitectura contemporània en una ciutat mitjana com Figueres?

Tots els comentaris que rebem ens serviran per guiar el debat en cada sessió del cicle. D'aquesta manera, les inquietuds i les opinions de la ciutadania de Figueres (i de tots aquells, veïns propers o llunyans, que hi vulguin participar) tindran un paper central durant l'activitat.
Ja podeu consultar el programa fent clic sobre el següent enllaç: