El Museu Guggenheim de Bilbao de Frank O. Gehry, la Torre Agbar de Barcelona de Jean Nouvel, el Centre Pompidou de París de Renzo Piano i Richard Rogers o la botiga Prada de Nova York de Rem Koolhaas són alguns exemples d’edificis que ajuntaments o empreses privades han encarregat a arquitectes de prestigi i reconeixement internacional. Els pressupostos d’aquests edificis són generalment molt elevats i això es justifica amb l’argument que generen una imatge identificadora d’una ciutat o d’una marca i que conseqüentment, aporten un valor afegit. Molts equiparen el seu èxit amb la repercussió mediàtica i el “capital simbòlic” que produeixen.
Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.
D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.
Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?
Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.
D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.
Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada