Arquitectura. Forma i fons

El Museu Guggenheim de Bilbao de Frank O. Gehry, la Torre Agbar de Barcelona de Jean Nouvel, el Centre Pompidou de París de Renzo Piano i Richard Rogers o la botiga Prada de Nova York de Rem Koolhaas són alguns exemples d’edificis que ajuntaments o empreses privades han encarregat a arquitectes de prestigi i reconeixement internacional. Els pressupostos d’aquests edificis són generalment molt elevats i això es justifica amb l’argument que generen una imatge identificadora d’una ciutat o d’una marca i que conseqüentment, aporten un valor afegit. Molts equiparen el seu èxit amb la repercussió mediàtica i el “capital simbòlic” que produeixen.

Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.

D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.

Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?

3 de juny, sessió de clausura sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local a càrrec dels arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli

La sessió de clausura la primera edició del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres” sobre arquitectura i urbanisme no tindrà lloc el dia 27 de maig com estava previst inicialment, sinó el dimecres 3 DE JUNY a les 19.30h, a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres. Els arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli dialogaran sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local.

Propostes per descobrir Figueres per a forans i figuerencs

En resposta al comentari de CGR de l’11 de maig a l’article “El valor del patrimoni arquitectònic de Figueres”, us informem que, tots els que vulgueu conèixer millor el patrimoni figuerenc, podeu participar a la visita guiada que l’escriptor Sebastià Roig farà aquest diumenge 24 de maig a les 11.00h. La visita recorrerà el barri vell de Figueres, les seves places i carrers més emblemàtics, i els que vulgueu participar-hi heu d’enviar un correu a electrònic a clubdescobrir@sapienspublicacions.com. Aquesta activitat s’emmarca en la mostra de revistes en llengua catalana “Quiosc.cat”, que es celebra des d'avui fins diumenge a la Rambla.

L’oficina de turisme de l’Ajuntament també organitza, del 15 de juliol a l’11 de setembre, un recorregut a peu pel centre de la ciutat, amb la possibilitat d’enllaçar la visita amb l'entrada al Museu Dalí. La resta de l’any també se’n fan per a grups però cal fer una reserva prèvia. Si voleu més informació consulteu el web de l’oficina de turisme.

I, finalment, us podem avançar que aquest estiu hi haurà visites guiades pel patrimoni figuerenc menys conegut fins ara. Tan bon punt tinguem més detalls, us n’informarem.

Si teniu altres propostes per conèixer millor la ciutat de Figueres, no dubteu en compartiu-les amb la resta de lectors!

Desenvolupament sostenible, un repte per a "qualsevol sistema urbà"?

Salvador Rueda, Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, esmenta en l’article “La sostenibilitat en les ciutats intermèdies”, que actualment s’està fent un ús abusiu dels termes “desenvolupament” i “sostenibilitat” per la majoria de professionals que es dediquen a tasques de transformació urbana (arquitectes, urbanistes, enginyers, ambientalistes, ecòlegs, geògrafs...) i que, mentre es mantingui l’actual estratègia per competir basada en el consum de recursos, seran contradictoris. L’autor assegura que el desenvolupament està lligat íntimament al creixement econòmic i la idea de sostenibilitat de lo contrari, es fonamenta en “mantenir l’organització urbana o inclús augmentar-la, en un procés, que en el període següent, consumeix quantitats menors de recursos i un impacte contaminant també menor en els sistemes de suport”.

Conseqüentment, segons Salvador Rueda, no es pot parlar de “desenvolupament sostenible” sense modificar l’actual estratègia on s’assenta el desenvolupament. L’autor proposa una nova estratègia basada en la informació per aconseguir la compatibilitat dels termes “desenvolupament” i “sostenible” i assolir el repte de qualsevol sistema urbà o ciutat intermèdia: implementar un model urbà que incorpori un augment de l’organització urbana i, alhora, una reducció en la pressió sobre l’entorn (per explotació de recursos i/o impacte contaminant).

Rueda fa referència a la importància de la proximitat espacial entre usos i funcions urbanes perquè assegura que fomentaria els viatges a peu, el transport públic i la bicicleta. D’aquesta manera, s’alliberaria bona part de l’espai públic que avui ocupa el vehicle privat i augmentaria la qualitat de l’espai públic urbà. A la vegada però, mentre ens alerta de l’ús abusiu que se’n fa també del concepte de ciutat compacta i de les conseqüències de l’avarícia i l’especulació que “han donat lloc a ciutats sense verd, sense espais d’estada”, assegura que “l’aposta per la ciutat compacta no ha de suposar, ans al contrari, l’allunyament de l’equilibri esmentat”. No creu que els models exportats del món anglosaxó on el territori urbà s’estén allunyat del nuclis urbans tradicionals siguin beneficiosos.

Per últim, Rueda introdueix els conceptes de “cohesió social” i “codesenvolupament” que, segons ell, són “termes consubstancials a la de la sostenibilitat. Ambdós omplen de contingut el concepte d’estabilitat urbana”. En relació a la cohesió social, subratlla la necessitat de “la barreja, en espais reduïts, de rendes, edats i cultures, en proporcions adients” per evitar la segregació social que, segons assegura, és avui el factor principal de la descohesió social.

Podeu consultar l’article complet al web de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que té entre les seves finalitats, la formulació d'instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn en relació a la sostenibilitat.

Si voleu més informació sobre projectes de desenvolupament sostenible de les ciutats (model de ciutat i plans estratègics, ordenació del territori, urbanisme, mobilitat, edificació, aigua, energía, residus, qualitat de l’aire, biodiversitat i gestió urbana), visiteu el web www.ecourbano.es.

També podeu consultar l’”Agenda Ambiental” al CILMA (Consell d’Iniciaties Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona) o les propostes d’eco-union, una associació de professionals que treballen pel medi ambient i el desenvolupament sostenible.

“Valora el que tens”

L’Ajuntament de Novelda a Alacant ha posat en marxa una curiosa campanya per conscienciar als seus ciutadans del valor del mobiliari urbà. Els bancs, els fanals i les papereres són alguns dels elements de l’espai públic urbà d’aquesta localitat que porten una etiqueta amb el seu preu. Ara els ciutadans saben per exemple, que una palmera ha costat 1.800€ i un metre quadrat de gespa, 60€. En algunes d’aquestes 500 etiquetes que s’han col·locat en motiu de la campanya “Valora el que tens” s’hi pot llegir en lloc del preu, frases com “Bancs: on et vas fer el primer petó” o “Faroles: ens retornen els colors que la nit ha perdut”. Segons l’Ajuntament de Novelda, les destroces fetes al mobiliari urbà representen una despesa de 85.000€ i a finals de 2008 van detectar un increment de destrosses a la via publica. Aquests fets que els van impulsar a dur a terme aquest iniciativa amb l’objectiu de fer reflexionar els vandàlics i transmetre el missatge que “disposar d’un entorn agradable y de zones de lleure degudament condicionades no té preu”.

Com valoreu aquesta iniciativa? Francisco Juan, director del Màster de Conservació de Patrimoni Arquitectònic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, afirma que les escoles d’arquitectura tendeixen a orientar-se cap a obra nova i no cap a la restauració. Esteu d’acord amb la seva afirmació? Com hem de valorar l’arquitectura del passat i com hem de pensar la del futur? Creieu que cal posar més èmfasi en “l’arquitectura sostenible” i apostar amb més força per la conservació i restauració d’edificis antics, de la mateixa manera que tenim cura de la via publica i del mobiliari urbà?

Si voleu consultar l’article publicat al diari El País el 13.05.09 sobre la iniciativa cliqueu sobre l’enllaç, per llegir l’article “Maestros en conservar” consulteu aquí, i si teniu curiositat per conèixer més coses sobre el patrimoni arquitectònic de Figueres, visiteu aquest web.

Cicle de debats ÀGORA sobre Figueres al Cercle Esports 5.5.09 CANAL NORD TV

El valor del patrimoni arquitectònic de Figueres

Segons una notícia publicada el passat diumenge 3 de maig al Diari de Girona va, l’Estat invertirà 2.093.244 euros en la rehabilitació i recuperació de l'antic convent dels Caputxins de Figueres com a sala polivalent d'arts escèniques. Està previst que per a la construcció de la nova sala es conservin les restes existents i que a partir d'elles es recuperi el volum unitari del conjunt. Una de les premisses de la subvenció és que es respectin al màxim les parts que es mantenen, mentre que s’utilitzaran mètodes i materials actuals a les de nova creació.

La subvenció del Ministeri de Foment s’ha dut a terme perquè han considerat que el convent del Caputxins és un element de referència històrica de Figueres. Certament, aquest edifici del segle XVIII és un dels edificis patrimonials més importants de la ciutat però alhora més desconeguts, fins i tot per alguns dels seus ciutadans.

Com valoreu aquesta notícia? Què en penseu del patrimoni arquitectònic de Figueres (l’Escorxador, el Casino Menestral, la Plaça de Braus, el castell de Sant Ferran, la Casa Natal de Salvador Dalí o el mateix Convent dels Caputxins)? Quines són les seves possibilitats? Creieu que podria contribuir a atraure més turisme, o a diversificar l’existent? I com penseu que podria incidir en la vida dels seus habitants? Us heu plantejat mai si, coneixent millor el patrimoni de Figueres, podria canviar la vostra visió de la ciutat?

Per consultar la notícia del Diari de Girona feu clic aquí

Inauguració del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres”

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquesta tarda tindrà lloc la inauguració la primera edició del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres”. En aquesta primera sessió, que porta per títol “Elogi de l’Espai Públic”, comptarem amb la presència de Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i de Joaquim Español, arquitecte, guanyador d’una Menció Especial al 1r Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (2000).

Durant les sessions que tindran lloc tots els dimecres del mes de maig, el conferenciant convidat presentarà les seves idees i posteriorment dialogarà amb un expert local. Us recordem també que per tal que les inquietuds i les reflexions de la ciutadania de Figueres tinguin un paper central durant els debats, aquest diàleg es nodrirà principalment, de les preguntes i els comentaris que haguem anat rebent a través d’aquest blog i de l’urna situada a la Biblioteca Fages de Climent.

Podeu veure la notícia del Canal Nord sobre el cicle fent clic aquí.

Us esperem a les 19.30h a l’Auditori del Cercle Sport!

Mobilitat sostenible i transport públic, un canvi de mentalitat

Durant la Setmana de la Mobilitat celebrada el mes de setembre de 2008, es va insistir en la necessitat d’un canvi de model per impulsar el transport públic en detriment del privat. La crisi i una major consciència dels beneficis de desplaçar-se a peu, en bicicleta o en transport públic han provocat un descens de l’ús del vehicle privat. Certament aquest canvi d’hàbit aporta beneficis d’ordre sanitari, ambiental, econòmic i social.

Entre les mesures implementades per les administracions de diverses ciutats europees per desincentivar l’ús del vehicle privat es troben la millora de la xarxa de transport públic, peatges a les entrades de les ciutats, la gratuïtat del transport públic per als menors de 12 anys, un increment de les zones peatonals als centres històrics, un augment de carrils bici o d’iniciatives de transport públic individual com el Bicing a Barcelona, per exemple. D’una altra banda, alguns ajuntaments potencien l’ús del car pulling, en què diversos usuaris es posen d'acord per fer un viatge amb un mateix vehicle, i empreses de car sharing promouen un ús més racional de cotxe.

Creieu que són efectives aquestes mesures i que garanteixen una mobilitat més sostenible? Han de priortizar les administracions públiques l’ús del transport públic i promoure iniciatives de mobilitat sostenible, o s’ha de garantir la llibertat de les persones que decideixin desplaçar-se en vehicle privat? Cobreix les necessitats dels seus ciutadans, entre ells les persones amb mobilitat reduïda, la xarxa de transport públic de Figueres?

Enllaços d’interès:
Article “El cotxe a remolc de la bici”
Article “El DPTOP destina més de 42.000 euros a millorar el transport públic de Figueres”
Web del Projecte de Transport Urbà Sostenible
Web de la Mobilitat Sostenible i Segura de la Generalitat de Catalunya
Propostes per a una mobilitat més sostenible