Si esteu interessats en temes d’habitatge i sostenibilitat o voleu saber-ne més, us recomanem que consulteu les intervencions de diferents experts a la pàgina web del “FAD. Xarxes d’Opinió”, un projecte que donàvem a conèixer en l’article anterior.
Beth Galí, arquitecte i presidenta del FAD, opina que “culturalment la gent s’està acostumant a compartir”, posa l’exemple del Bicing (a Barcelona) i d’Internet, i troba que hi ha altres temes que poden ser comunitaris. Àlex Ivancic, enginyer industrial i coordinador de projectes d’energia, també opina que el canvi d’hàbit social cap a compartir és positiu, interessant a la llarga, que s’està produint a poc a poc i posa l’exemple dels Estats Units on la gent comparteix la rentadora. Tanmateix, reconeix que el camí cap a la “centralització” no serà fàcil perquè de moment existeix un cert rebuig social. D’una altra banda, Daniel Calatayud, arquitecte i professor de l’ETSAB, assegura que és molt difícil garantir la sostenibilitat d’un barri.
Per escoltar aquestes i altres intervencions consulteu el següent enllaç: http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules-sobre-habitatge/habitatge-i-sostenibilitat/
En relació a l’incivisme, la seguretat i la convivència, Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reflexiona sobre la importància de la convivència a l’espai públic, el seu valor, la necessitat d’actuar perquè ningú se’n pugui apropiar i sobre el turisme, la immigració o la precarietat laboral com a noves formes de pressió socials. També opina que “l’incivisme no és delinqüència” i que hi ha coses que no s’han de criminalitzar. Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política a la UAB, fa una distinció entre incivisme i misèria, i entre elements de l’incivisme “epidèrmic” – el soroll etc. – i l’incivisime del sistema, menys visible i més de fons que implica problemes de ciutadania.
Enllaç a totes les intervencions sobre incivisme:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules/incivisme/
Beth Galí, arquitecte i presidenta del FAD, opina que “culturalment la gent s’està acostumant a compartir”, posa l’exemple del Bicing (a Barcelona) i d’Internet, i troba que hi ha altres temes que poden ser comunitaris. Àlex Ivancic, enginyer industrial i coordinador de projectes d’energia, també opina que el canvi d’hàbit social cap a compartir és positiu, interessant a la llarga, que s’està produint a poc a poc i posa l’exemple dels Estats Units on la gent comparteix la rentadora. Tanmateix, reconeix que el camí cap a la “centralització” no serà fàcil perquè de moment existeix un cert rebuig social. D’una altra banda, Daniel Calatayud, arquitecte i professor de l’ETSAB, assegura que és molt difícil garantir la sostenibilitat d’un barri.
Per escoltar aquestes i altres intervencions consulteu el següent enllaç: http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules-sobre-habitatge/habitatge-i-sostenibilitat/
En relació a l’incivisme, la seguretat i la convivència, Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reflexiona sobre la importància de la convivència a l’espai públic, el seu valor, la necessitat d’actuar perquè ningú se’n pugui apropiar i sobre el turisme, la immigració o la precarietat laboral com a noves formes de pressió socials. També opina que “l’incivisme no és delinqüència” i que hi ha coses que no s’han de criminalitzar. Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política a la UAB, fa una distinció entre incivisme i misèria, i entre elements de l’incivisme “epidèrmic” – el soroll etc. – i l’incivisime del sistema, menys visible i més de fons que implica problemes de ciutadania.
Enllaç a totes les intervencions sobre incivisme:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules/incivisme/
Les cases han anat modificant la seva estructura a llarg del temps, adaptant-se a les necessitats dels seu habitants. En aquest moment, on la construcció ha de ser sostenible, els metres per habitatge es redueixen i el número de persones que viuen soles augmenta , sembla interessant racionalitzar i apostar per compartir i centralitzar coses com la calefacció o la rentadora. Però, s’entendran les comunitats de veïns si han de compartir més coses de les que han estat acostumats?
ResponEliminaA Escandinàvia fa temps que es fa, això. De fet, allà és ben estrany que tothom tingui una rentadora a casa seva (sobretot si és una persona que viu sola o parelles), ja que és quelcom que no s'utilitza amb prou freqüència com per justificar la despesa enorme. Diria que allà els hi funciona, però és clar, se suposa que els escandinaus són molt més "civilitzats" que nosaltres (i a vegades ho sembla, certament).
ResponElimina