dimecres, 15 d’abril de 2009

L'art al carrer. Qui ho decideix?

El tema dels graffitis fa pensar en un article de Javier Marías publicat a El País fa un temps titulat “La idiotez de no saber por qué” on explica, entre altres coses, que li molesten (s’intueix que molt pel to que utilitza), les obres artístiques que està obligat a contemplar. Fa referència a les que pinten els grafiteros a les façanes, els vagons de metro o on sigui que se’ls hi acudeixi perquè a més de privar els edificis d’una "mera neutralitat", opina que estan imposant el seu imaginari particular (la paraula que ell utilitza a l’article és “imaginería”), als demés.

Javier Marías també està en contra d'artistes actuals com en Spencer Tunick que fa fotos de masses de cossos nus, l’ideòleg del Cow Parade, l’artista que cobreix edificis emblemàtics amb lones, i de les obres d’art que instal•len els ajuntaments. Marías s’enfada perquè considera que les ciutats són extensions de les nostres llars però que, a diferència d’aquestes, al ser de tots, ni nosaltres ni ningú pot decidir com decorar-les, i es pregunta amb quina potestat decideixen ajuntaments i artistes espontanis.

Compartiu la seva opinió i les seves queixes? Què penseu de la quantitat d’espais destinats a la publicitat presents a la via pública? Creieu que la publicitat és pot posar “dins el mateix sac” que els graffitis?

Si voleu llegir l’article d’en Javier Marías sencer feu clic sobre el següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/portada/idiotez/saber/elpepusoceps/20090208elpepspor_12/Tes

2 comentaris:

  1. Estic d' acord a mitges amb el Javier Marías (per cert, un dels millors escriptors en llengua espanyola): per una banda, entenc que l' espai públic és el lloc on la pròpia ciutadanis té dret a expressar-se en totes les seves vessants; per altra, i aquí és on estic d' acord, l' expressió artístic en l' espai públic s' hauria de regular i articular d' una manera democràtica. En tot cas, l' expressió artística a l' espai públic dóna una idea de la inquietut, riquesa i activitat d' un col·lectiu, i això, en si mateix, ho considero ric. Berlin és un bon exemple, amb multitut d' espais on els seus habitants s' hi expressen amb total llibertat, i això, entre altres elements, la fa una ciutat viva i agradable.

    ResponSuprimeix
  2. Moltes gràcies pel teu comentari. No deixis de compartir les teves opinions amb nosaltres i de proposar també, si vols, nous temes de debat.

    ResponSuprimeix