diumenge, 3 de maig de 2009

Mobilitat sostenible i transport públic, un canvi de mentalitat

Durant la Setmana de la Mobilitat celebrada el mes de setembre de 2008, es va insistir en la necessitat d’un canvi de model per impulsar el transport públic en detriment del privat. La crisi i una major consciència dels beneficis de desplaçar-se a peu, en bicicleta o en transport públic han provocat un descens de l’ús del vehicle privat. Certament aquest canvi d’hàbit aporta beneficis d’ordre sanitari, ambiental, econòmic i social.

Entre les mesures implementades per les administracions de diverses ciutats europees per desincentivar l’ús del vehicle privat es troben la millora de la xarxa de transport públic, peatges a les entrades de les ciutats, la gratuïtat del transport públic per als menors de 12 anys, un increment de les zones peatonals als centres històrics, un augment de carrils bici o d’iniciatives de transport públic individual com el Bicing a Barcelona, per exemple. D’una altra banda, alguns ajuntaments potencien l’ús del car pulling, en què diversos usuaris es posen d'acord per fer un viatge amb un mateix vehicle, i empreses de car sharing promouen un ús més racional de cotxe.

Creieu que són efectives aquestes mesures i que garanteixen una mobilitat més sostenible? Han de priortizar les administracions públiques l’ús del transport públic i promoure iniciatives de mobilitat sostenible, o s’ha de garantir la llibertat de les persones que decideixin desplaçar-se en vehicle privat? Cobreix les necessitats dels seus ciutadans, entre ells les persones amb mobilitat reduïda, la xarxa de transport públic de Figueres?

Enllaços d’interès:
Article “El cotxe a remolc de la bici”
Article “El DPTOP destina més de 42.000 euros a millorar el transport públic de Figueres”
Web del Projecte de Transport Urbà Sostenible
Web de la Mobilitat Sostenible i Segura de la Generalitat de Catalunya
Propostes per a una mobilitat més sostenible

2 comentaris:

  1. Per mi els ciutadans d'una ciutat han de tenir a l'abast els mitjans de transport per poder anar als cinemes, als grans magatzems, hospitals, escoles, a les platges sense necessitat de recórrer al cotxe. Que els horaris de tren funcionin fins a mitja nit i que cada mitja hora, com a mínim, hi hagi un tren cap a la capital de província. També és molt important tenir un bon mercat d'aliments, no és suficient tenir moltes botigues individuals on els preus del aliments moltes vegades no estan ni exposats. Fins que això no existeixi, per mi no pot ser una ciutat.

    ResponSuprimeix
  2. Sobre el transport públic, un dels mals de Figueres, crec precisament que és l'abús del transport privat. Com es pot pretendre circular (en cotxe o a peu) amb tranquilitat si un carrer (com la Rambla, o qualsevol dels altres) és permanentment atepeït de vehicles? Sóc partidària que el trànsit de vehicles privats sigui molt i molt restrictiu. Si no és per les bones, que sigui a les males.

    ResponSuprimeix