El proper dilluns 22 de novembre, a les 10:30, tindrà lloc la presentació pública del programa de l'Àgora 2010, que tractarà sobre economia, cultura i societat, i tindrà lloc els dies 2, 9, 16 i 23 de desembre a l'auditori del Museu de l'Empordà. El mateix dilluns al matí el publicarem al blog.
Moltes gràcies per la vostra paciència i bon debat!
dimecres, 17 de novembre del 2010
dimarts, 9 de juny del 2009
Àgora s’acomiada
Benvolguts lectors,
Us agraïm el vostre suport, la vostra col•laboració i les vostres contribucions, sense les quals “Àgora, cultura i societat a Figueres” no hagués tingut èxit. Esperem que hagueu gaudit dels continguts del blog i dels debats. A aquells de vosaltres que no hi vareu poder assistir, us convidem a consultar el resum fet per Tramuntana.TV.
Moltes gràcies i fins la propera!
diumenge, 7 de juny del 2009
dilluns, 1 de juny del 2009
Dimecres 3 de juny, sessió de clausura: L'arquitectura contemporània en l'àmbit local
El proper dimecres 3 de juny tindrà lloc la quarta i última sessió del cicle de debat, sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local, a càrrec dels arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli.
En aquesta primera edició d’«Àgora, cultura i societat a Figueres» diversos experts, pensadors i professionals han reflexionat sobre l’espai públic, l’arquitectura i l’urbanisme, per tal de donar eines que ajudin Figueres a definir-se com a ciutat mitjana del segle XXI.
Sense la col·laboració i l’acció dels ciutadans de Figueres però, això no seria possible. Per aquest motiu, hem volgut que les vostres inquietuds i reflexions tinguessin un paper central durant els debats i que el diàleg entre els conferenciants convidats i els experts locals es nodrís de les preguntes i comentaris que hem rebut a través del blog, de l’urna situada a la Biblioteca Fages de Climent i de les del públic assistent.
Esperem doncs, que seguiu fent-nos arribar les vostres opinions i que us animeu a venir el dimecres 3 de juny a les 19.30h a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres. No oblideu fer córrer la veu entre els vostres coneguts!
Els efectes de la crisi sobre l’arquitectura contemporània
A la ciutat de Tokio la falta d’espai ha portat a nombrosos arquitectes a idear l’“arquitectura mascota” (pet architecture), una nova arquitectura adaptada a la manca d’espai d’aquesta densa ciutat. Estudis de renom com l’Atelier Bow-Wow, l’Atelier Tekuto o l’arquitecte Kazuyo Sejima entre altres, han dissenyat i construït edificis en menys de 40 metres quadrats i fins i tot han ubicat en un edifici de 50 metres quadrats, vivendes amb patis i dormitoris de menys de 2. A la pressió del sol s’hi ha afegit la crisi, que ha provocat una reducció pressupostària i de retruc, ha contribuït a impulsar aquesta “petita arquitectura”, discreta potser però que deixa molt espai per l’enginy i ha donat a conèixer treballs d’arquitectes que quedaven eclipsats per les “estrelles mediàtiques”, els edificis més vistosos, d’alçada, metres quadrats i pressupost generalment astronòmics.
Aquest canvi també es pot apreciar a Espanya on la crisi ha comportat una necessitat de replantejament i innovació també en l’àmbit de l’arquitectura. Sense anar gaire lluny, els arquitectes catalans Manuel Bailo i Rosa Rull han reformat la façana posterior de l’Ajuntament de Manresa amb un amb molta inventiva, situant aquest edifici del segle XVIII en ple segle XXI. Una maqueta del projecte es va exposar el 2006 al Museu d´Art Modern (MoMA) de Nova York, en el marc de la mostra «On-site: new architecture in Spain», una selecció de l’arquitectura contemporània de l’Estat espanyol de la mà del responsable del departament d´arquitectura del museu, Terence Riley.
Per a més informació podeu llegir l’article de El País "Arquitectura grande en frascos pequeños" (07/04/09) i consultar els següents enllaços:
Aquest canvi també es pot apreciar a Espanya on la crisi ha comportat una necessitat de replantejament i innovació també en l’àmbit de l’arquitectura. Sense anar gaire lluny, els arquitectes catalans Manuel Bailo i Rosa Rull han reformat la façana posterior de l’Ajuntament de Manresa amb un amb molta inventiva, situant aquest edifici del segle XVIII en ple segle XXI. Una maqueta del projecte es va exposar el 2006 al Museu d´Art Modern (MoMA) de Nova York, en el marc de la mostra «On-site: new architecture in Spain», una selecció de l’arquitectura contemporània de l’Estat espanyol de la mà del responsable del departament d´arquitectura del museu, Terence Riley.
Per a més informació podeu llegir l’article de El País "Arquitectura grande en frascos pequeños" (07/04/09) i consultar els següents enllaços:
dijous, 28 de maig del 2009
Arquitectura. Forma i fons
El Museu Guggenheim de Bilbao de Frank O. Gehry, la Torre Agbar de Barcelona de Jean Nouvel, el Centre Pompidou de París de Renzo Piano i Richard Rogers o la botiga Prada de Nova York de Rem Koolhaas són alguns exemples d’edificis que ajuntaments o empreses privades han encarregat a arquitectes de prestigi i reconeixement internacional. Els pressupostos d’aquests edificis són generalment molt elevats i això es justifica amb l’argument que generen una imatge identificadora d’una ciutat o d’una marca i que conseqüentment, aporten un valor afegit. Molts equiparen el seu èxit amb la repercussió mediàtica i el “capital simbòlic” que produeixen.
Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.
D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.
Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?
Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.
D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.
Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?
diumenge, 24 de maig del 2009
3 de juny, sessió de clausura sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local a càrrec dels arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli
La sessió de clausura la primera edició del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres” sobre arquitectura i urbanisme no tindrà lloc el dia 27 de maig com estava previst inicialment, sinó el dimecres 3 DE JUNY a les 19.30h, a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres. Els arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli dialogaran sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
