divendres, 10 de desembre de 2010

Crònica del debat «Economia i cultura», amb Jordi Mitjà

Ahir dijous, 9 de novembre, va tenir lloc la segona sessió del cicle Àgora, sobre economia i cultura, amb la presència de l’artista visual i curador empordanès Jordi Mitjà.

Mitjà va oferir una reflexió sobre el paper de la cultura en l’economia i la societat contemporànies, posant un èmfasi especial en com s’han de replantejar les dinàmiques i politiquees culturals del nostre país en l’actual context de crisi econòmica. Segons el ponent, fets recents com ara l’anunciat tancament del museu a l’aire lliure Chillida-Leku al País Basc ens han de fer reaccionar ja que “la cultura no pot ser el cap de turc de la crisi econòmica”. Davant d’una creixent tendència a “demonitzar” el món de la cultura (“de la cultura no es menja”, va dir fa poc el ministre d’Economia d’Itàlia), Mitjà va reivindicar la potència simbòlica de la cultura, el seu paper en la formació identitària de qualsevol societat, i sobretot, el seu rol com en la formació intel·lectual i crítica dels ciutadans, cosa que fa que la inversió en cultura sigui una contribució fonamental al desenvolupament social i econòmic d’un país. Mitjà també va destacar la capacitat de la cultura per crear llocs de treball, així com el fet que signifiqui un 4% el PIB de l’Estat Espanyol. Aquesta relació de la cultura amb l’economia de consum es remuntaria a finals del segle XIX, quan la cultura passa a ser allò creat per un individu, i per tant un objecte, un producte susceptible de ser consumit.

Tanmateix, Jordi Mitjà va posar un punt crític sobre algunes de les tendències del sector cultural a l’Estat. Va criticar, per exemple, que la cultura i l’art segueixin depenent gairebé exclusivament de les subvencions públiques, i que no es decideixi fer una llei de mecenatge que permetria a les empreses privades contribuir a l’art i la cultura tot obtenint avantatges fiscals, com fa temps que passa als Estats Units o al Regne Unit. Alhora, es va mostrar crític amb el fet que, darrerament, s’hagin edificat molts museus i centres d’art contemporani –com per exemple, la projectada futura seu del Bòlit a Girona-, mentre que no s’ha tingut prou cura de garantir els recursos per fer funcionar aquests equipaments i per omplir-los de contingut. Finalment, també va posar de manifest que els artistes d’avui dia volen fugir del tòpic del romanticisme i de la bohèmia, i que reclamen una professionalització del sector que els permeti viure de la seva feina. Pel que fa a Figueres, va fer una crida perquè la Fundació Gala-Dalí s’impliqués més en la vida cultural de la ciutat.

Durant el debat amb el públic, es va posar en dubte que, en l’actual moment de crisi, l’oferiment d’incestius fiscals a les empreses que col·laborin amb la cultura sigui viable, ja que tot allò que l’Estat deixés d’ingressar en matèria d’impostos repercutiria negativament en prestacions socials vinculades, per exemple, a la salut o a l’educació. En aquest sentit, també es va parlar de la necessitat de donar prestigi als educadors, com a transmissors de coneixement i creadors de la capacitat crítica dels ciutadans del futur. Seguint aquesta mateixa línia, es va apuntar que cal que els artistes i els professionals de la cultura situïn el valor educatiu de la seva feina per davant l’espectacle. Finalment, també es va afirmar que, si en l’actualitat, la cultura resulta sovint avorrida, és perquè tracta el públic com a subjectes passius, mentre que si es fomentés més decididament la seva participació, en resultarien activitats més interessants.

Cap comentari:

Publica un comentari