divendres, 24 de desembre de 2010

Crònica de la sessió «Creixement i decreixement», amb Amadeu Petitbó i Jordi Pigem

La darrera sessió del cicle Àgora va tenir lloc ahir dijous, 13 de desembre amb un gran èxit de públic i un intens debat sobre el creixement i el decreixement econòmics, per al qual vam comptar amb la presència de dos intel·lectuals de gran prestigi, l’economista Amadeu Petitbó i del filòsof Jordi Pigem.

Amadeu Petitbó va iniciar la sessió explicant l’evolució de l’economia mundial des del segle XIX fins a l’actualitat, un procés que s’ha basat en el progrés tècnic per aconseguir un augment de la productivitat i en última instància un major benestar per a les persones. Segons Petitbó, aquest model necessita, entre altres factors, que hi hagi gent disposada a invertir, que existeixen els recursos financers per a aquesta inversió, que hi hagi mà d’obra disponible i que el sector públic tingui un paper actiu en la promoció de la inversió. També va manifestar que, per al bon funcionament econòmic de qualsevol país, és fonamental que hi hagi un equilibri entre els impostos, el consum i la inversió.

Pel que fa a Catalunya, Petitbó va constatar que actualment té uns nivells de productivitat molt baixos, tot i que és líder en alguns sectors econòmics, com ara el turisme, que suposa un 25% del volum de tot l’Estat.

En el cas concret de Figueres, Petitbó va apuntar que el sector més important és el dels serveis. Com a punts forts de la ciutat, va destacar el castell de Sant Ferran, l’hospital, el Teatre-Museu Dalí o la recentment inaugurada connexió amb l’Alta Velocitat. Tot i que no és una ciutat industrial, Petitbó considera que Figueres té homes d’empresa amb molt de potencial. Tanmateix, el fet que la població ocupada no tingui els hàbits de disciplina dels treballadors de sectors com el de la indústria, pot haver repercutit negativament en la productivitat.

D’altra banda, Petitbó es va referir a algunes assignatures pendents de la ciutat, per exemple en matèria d’educació –segons les xifres oficials, un 2,3% dels majors de 16 anys no saben llegir ni escriure-, alhora que va considerar un problema greu que, a l’Alt Empordà, l’atur derivat de la crisi econòmica hagi recaigut majoritàriament en el col·lectiu immigrant, particularment en els treballadors poc qualificats.

Finalment, Amadeu Petitbó va citar el pensador xinès Sunzi, autor de L’art de la guerra: “Res és més difícil que l’art de les maniobres. El que és difícil en les maniobres és convertir la ruta desviada en la més directa i convertir la mala sort en avantatge”. Amb aquestes paraules, Petitbó va reclamar a les entitats públiques que busquin la manera d’aconseguir que els problemes –per exemple, els derivats de l’actual crisi econòmica- acabin sent beneficiosos. També va afirmar que s’han de donar facilitats als emprenedors per poder invertir, la qual cosa implica apostar per la llibertat econòmica, però també política o civil. 

Per la seva banda, Jordi Pigem va explicar que el decreixement és un moviment que intenta alertar de què el creixement econòmic il·limitat no és possible perquè vivim en un planeta amb recursos limitats. Segons Pigem, el decreixement no busca fer descendir el Producte Interior Brut (PIB), sinó mesurar el progrés humà tenint en compte altres variables. Així, es constata que les societats actuals, tot i tenir més recursos materials, no són més felices que les anteriors. Segons Pigem, és cert que en el món actual existeix més riquesa material, però hi ha més problemes psicològics derivats de l’estrés o la insatisfacció, més suïcidis, i fins tot han aparegut trastorns psicològics nous. En aquest sentit, el filòsof es va referir a alguns estudis que apunten que, si bé el creixement material contribueix al benestar al principi, a partir d’un cert punt, més diners no donen més felicitat.

D’altra banda, va apuntar que l’actual crisi econòmica té unes diferències importants respecte la crisi del 1929 –ocasionada pel crack de la borsa dels Estats Units-, ja que en aquell moment hi havia matèries primeres disponibles per poder refer l’economia. Ara, en canvi, el planeta comença a donar símptomes d’esgotament dels seus recursos, causat per la pol·lució química, la posada en perill de la diversitat biològica o simplement el caràcter limitat del petroli, que fins ara ha estat la base del creixement. Per tot plegat, Pigem considera que ens trobem una situació nova en la història humana.

Davant d’aquests fets, cal replantejar alguns principis, ja que aquesta crisi, a més d’haver afectat l’economia, també qüestiona la ideologia que ha dut fins a ella, així com alguns principis de la vida humana tal com l’hem entès fins ara. Segons Jordi Pigem, no podem seguir creient-nos superiors a la natura, i cal buscar altres indicadors, a part dels econòmics, per mesurar el progrés humà. En aquesta línia, va mostrat l’”Índex del Planeta Feliç” de la New Economics Foundation, que mesura la felicitat dels països prenent com a referència l’esperança de vida, la satisfacció vital o la petjada ecològic. Segons aquest índex, el 2009 els cinc països més feliços van ser Costa Rica, República Dominicana, Jamaica, Guatemala i Vietnam. Espanya estaria situada en el lloc número 76 –entre el Japó i Polònia-, mentre que els Estats Units baixarien fins el 114, entre Madagascar i Nigèria.

Després de les dues ponències, va tenir lloc un intens debat on es van confrontar aquestes dues visions sobre l’economia, es van apuntar els punts forts i febles de cada perspectiva i es van analitzar les conseqüències que la crisi econòmica ha tingut a l’Alt Empordà. 

Cap comentari:

Publica un comentari