Desenvolupament sostenible, un repte per a "qualsevol sistema urbà"?

Salvador Rueda, Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, esmenta en l’article “La sostenibilitat en les ciutats intermèdies”, que actualment s’està fent un ús abusiu dels termes “desenvolupament” i “sostenibilitat” per la majoria de professionals que es dediquen a tasques de transformació urbana (arquitectes, urbanistes, enginyers, ambientalistes, ecòlegs, geògrafs...) i que, mentre es mantingui l’actual estratègia per competir basada en el consum de recursos, seran contradictoris. L’autor assegura que el desenvolupament està lligat íntimament al creixement econòmic i la idea de sostenibilitat de lo contrari, es fonamenta en “mantenir l’organització urbana o inclús augmentar-la, en un procés, que en el període següent, consumeix quantitats menors de recursos i un impacte contaminant també menor en els sistemes de suport”.

Conseqüentment, segons Salvador Rueda, no es pot parlar de “desenvolupament sostenible” sense modificar l’actual estratègia on s’assenta el desenvolupament. L’autor proposa una nova estratègia basada en la informació per aconseguir la compatibilitat dels termes “desenvolupament” i “sostenible” i assolir el repte de qualsevol sistema urbà o ciutat intermèdia: implementar un model urbà que incorpori un augment de l’organització urbana i, alhora, una reducció en la pressió sobre l’entorn (per explotació de recursos i/o impacte contaminant).

Rueda fa referència a la importància de la proximitat espacial entre usos i funcions urbanes perquè assegura que fomentaria els viatges a peu, el transport públic i la bicicleta. D’aquesta manera, s’alliberaria bona part de l’espai públic que avui ocupa el vehicle privat i augmentaria la qualitat de l’espai públic urbà. A la vegada però, mentre ens alerta de l’ús abusiu que se’n fa també del concepte de ciutat compacta i de les conseqüències de l’avarícia i l’especulació que “han donat lloc a ciutats sense verd, sense espais d’estada”, assegura que “l’aposta per la ciutat compacta no ha de suposar, ans al contrari, l’allunyament de l’equilibri esmentat”. No creu que els models exportats del món anglosaxó on el territori urbà s’estén allunyat del nuclis urbans tradicionals siguin beneficiosos.

Per últim, Rueda introdueix els conceptes de “cohesió social” i “codesenvolupament” que, segons ell, són “termes consubstancials a la de la sostenibilitat. Ambdós omplen de contingut el concepte d’estabilitat urbana”. En relació a la cohesió social, subratlla la necessitat de “la barreja, en espais reduïts, de rendes, edats i cultures, en proporcions adients” per evitar la segregació social que, segons assegura, és avui el factor principal de la descohesió social.

Podeu consultar l’article complet al web de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que té entre les seves finalitats, la formulació d'instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn en relació a la sostenibilitat.

Si voleu més informació sobre projectes de desenvolupament sostenible de les ciutats (model de ciutat i plans estratègics, ordenació del territori, urbanisme, mobilitat, edificació, aigua, energía, residus, qualitat de l’aire, biodiversitat i gestió urbana), visiteu el web www.ecourbano.es.

També podeu consultar l’”Agenda Ambiental” al CILMA (Consell d’Iniciaties Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona) o les propostes d’eco-union, una associació de professionals que treballen pel medi ambient i el desenvolupament sostenible.