ÀGORA, cicle de debat a Figueres

Crònica de la sessió «Creixement i decreixement», amb Amadeu Petitbó i Jordi Pigem

2010-12-24T15:45:00.000+01:00

La darrera sessió del cicle Àgora va tenir lloc ahir dijous, 13 de desembre amb un gran èxit de públic i un intens debat sobre el creixement i el decreixement econòmics, per al qual vam comptar amb la presència de dos intel·lectuals de gran prestigi, l’economista Amadeu Petitbó i del filòsof Jordi Pigem.

Amadeu Petitbó va iniciar la sessió explicant l’evolució de l’economia mundial des del segle XIX fins a l’actualitat, un procés que s’ha basat en el progrés tècnic per aconseguir un augment de la productivitat i en última instància un major benestar per a les persones. Segons Petitbó, aquest model necessita, entre altres factors, que hi hagi gent disposada a invertir, que existeixen els recursos financers per a aquesta inversió, que hi hagi mà d’obra disponible i que el sector públic tingui un paper actiu en la promoció de la inversió. També va manifestar que, per al bon funcionament econòmic de qualsevol país, és fonamental que hi hagi un equilibri entre els impostos, el consum i la inversió.

Pel que fa a Catalunya, Petitbó va constatar que actualment té uns nivells de productivitat molt baixos, tot i que és líder en alguns sectors econòmics, com ara el turisme, que suposa un 25% del volum de tot l’Estat.

En el cas concret de Figueres, Petitbó va apuntar que el sector més important és el dels serveis. Com a punts forts de la ciutat, va destacar el castell de Sant Ferran, l’hospital, el Teatre-Museu Dalí o la recentment inaugurada connexió amb l’Alta Velocitat. Tot i que no és una ciutat industrial, Petitbó considera que Figueres té homes d’empresa amb molt de potencial. Tanmateix, el fet que la població ocupada no tingui els hàbits de disciplina dels treballadors de sectors com el de la indústria, pot haver repercutit negativament en la productivitat.

D’altra banda, Petitbó es va referir a algunes assignatures pendents de la ciutat, per exemple en matèria d’educació –segons les xifres oficials, un 2,3% dels majors de 16 anys no saben llegir ni escriure-, alhora que va considerar un problema greu que, a l’Alt Empordà, l’atur derivat de la crisi econòmica hagi recaigut majoritàriament en el col·lectiu immigrant, particularment en els treballadors poc qualificats.

Finalment, Amadeu Petitbó va citar el pensador xinès Sunzi, autor de L’art de la guerra: “Res és més difícil que l’art de les maniobres. El que és difícil en les maniobres és convertir la ruta desviada en la més directa i convertir la mala sort en avantatge”. Amb aquestes paraules, Petitbó va reclamar a les entitats públiques que busquin la manera d’aconseguir que els problemes –per exemple, els derivats de l’actual crisi econòmica- acabin sent beneficiosos. També va afirmar que s’han de donar facilitats als emprenedors per poder invertir, la qual cosa implica apostar per la llibertat econòmica, però també política o civil.

Per la seva banda, Jordi Pigem va explicar que el decreixement és un moviment que intenta alertar de què el creixement econòmic il·limitat no és possible perquè vivim en un planeta amb recursos limitats. Segons Pigem, el decreixement no busca fer descendir el Producte Interior Brut (PIB), sinó mesurar el progrés humà tenint en compte altres variables. Així, es constata que les societats actuals, tot i tenir més recursos materials, no són més felices que les anteriors. Segons Pigem, és cert que en el món actual existeix més riquesa material, però hi ha més problemes psicològics derivats de l’estrés o la insatisfacció, més suïcidis, i fins tot han aparegut trastorns psicològics nous. En aquest sentit, el filòsof es va referir a alguns estudis que apunten que, si bé el creixement material contribueix al benestar al principi, a partir d’un cert punt, més diners no donen més felicitat.

D’altra banda, va apuntar que l’actual crisi econòmica té unes diferències importants respecte la crisi del 1929 –ocasionada pel crack de la borsa dels Estats Units-, ja que en aquell moment hi havia matèries primeres disponibles per poder refer l’economia. Ara, en canvi, el planeta comença a donar símptomes d’esgotament dels seus recursos, causat per la pol·lució química, la posada en perill de la diversitat biològica o simplement el caràcter limitat del petroli, que fins ara ha estat la base del creixement. Per tot plegat, Pigem considera que ens trobem una situació nova en la història humana.

Davant d’aquests fets, cal replantejar alguns principis, ja que aquesta crisi, a més d’haver afectat l’economia, també qüestiona la ideologia que ha dut fins a ella, així com alguns principis de la vida humana tal com l’hem entès fins ara. Segons Jordi Pigem, no podem seguir creient-nos superiors a la natura, i cal buscar altres indicadors, a part dels econòmics, per mesurar el progrés humà. En aquesta línia, va mostrat l’”Índex del Planeta Feliç” de la New Economics Foundation, que mesura la felicitat dels països prenent com a referència l’esperança de vida, la satisfacció vital o la petjada ecològic. Segons aquest índex, el 2009 els cinc països més feliços van ser Costa Rica, República Dominicana, Jamaica, Guatemala i Vietnam. Espanya estaria situada en el lloc número 76 –entre el Japó i Polònia-, mentre que els Estats Units baixarien fins el 114, entre Madagascar i Nigèria.

Després de les dues ponències, va tenir lloc un intens debat on es van confrontar aquestes dues visions sobre l’economia, es van apuntar els punts forts i febles de cada perspectiva i es van analitzar les conseqüències que la crisi econòmica ha tingut a l’Alt Empordà.

Dijous vinent, sessió de clausura de l'Àgora 2010

2010-12-20T14:47:00.006+01:00

ÀGORA 2010
SESSIÓ DE CLAUSURA
“CREIXEMENT I DECREIXEMENT”
Museu de l’Empordà, 23/12/2010, a les 20h
Amb Amadeu Petitbó i Jordi Pigem

La propera i última sessió del cicle Àgora estarà dedicada a debatre quin model ha de seguir l’economia a partir de l’actual situació de crisi. S’oferiran dues visions: la de l’economia liberal basada en el lliure mercat, i la de la teoria del decreixement, que ofereix una alternativa a l’economia de creixement a partir d’una crítica de les conseqüències del productivisme de la societat industrial. Per parlar d’aquests temes comptarem amb dos ponents amb una trajectòria molt destacada: l’economista Amadeu Petitbó i el filòsof Jordi Pigem.

Amadeu Petitbó (Barcelona, 1946) és Doctor en Ciències Econòmiques. Actualment és catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Complutense de Madrid i director de la Fundación Rafael del Pino, dedicada a la formació de líders polítics i econòmics i al foment del lliure mercat. Ha estat catedràtic a les universitats de Lleida i Barcelona, investigador a la London School of Economics (Regne Unit) i professor visitant a diverses universitats europees. Entre el 1990 i el 1992 va ser Subdirector General d’Estudis del Ministeri d’Indústria i Energia i Delegat d’Espanya al Comitè d’Indústria de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Del 1995 al 2000 va ser President del Tribunal de Defensa de la Competència. El 1999 va ingressar a la Reial Acadèmia de Doctors i va ser nomenat Economista de Mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya. També està en possessió de la Gran Cruz de la Orden del Mérito Civil. A Figueres, va ser vocal de la Junta del Patronat de l’Hospital. Entre les seves darreres publicacions trobem El derecho de la competencia en tiempos de crisis (Fundación Rafael del Pino, 2010) i Mercats i competència: efectes de liberalització i desregulació sobre l'eficàcia econòmica i el benestar (Reial Acadèmia de Doctors, 1999).

Jordi Pigem (Barcelona, 1964) és Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Va ser professor del Masters in Holistic Science del Schumacher College (Anglaterra) entre 1998 i 2003. És autor de Qüestió de valors: del consumisme a la sostenibilitat (Tres i Quatre, 2010), Bona crisi: cap a un món postmaterialista (Ara Llibres, 2009; Buena crisis, Kairós, 2009), El pensament de Raimon Panikkar (Institut d'Estudis Catalans, 2007) i La odisea de Occidente (Kairós, 1994) i editor d’Ivan Illich: Textos Essencials (Tres i Quatre, 2009). Ha obtingut el Premi de Filosofia del Institut d'Estudis Catalans (1999) i el Premi d’Assaig de Resurgence i la Scientific and Medical Network (2006). Va ser coordinador de la revista Integral, és assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya i col·labora en diversos mitjans de comunicació. Des del 2004 resideix a l’Escala.

Crònica de la sessió «Economia i migracions», amb Miguel Pajares i Sergi Martí

2010-12-17T17:55:00.000+01:00

La tercera sessió del cicle Àgora va tenir lloc ahir dijous, 16 de desembre. El tema a debat va ser la relació entre l'economia i les migracions, i hi van participar Miguel Pajares, antropòleg social i investigador de la Universitat de Barcelona, i Sergi Martí, tècnic d'immigració del Consell Comarcal de l'Alt Empordà.

Miguel Pajares va començar explicant el vincle que hi ha entre el creixement econòmic que l'Estat espanyol va experimentar des del 2000 fins el 2008 i l'elevat nombre d'immigrants que va rebre durant aquest mateix període. Durant aquests anys, en què es va produir un desenvolupament econòmic que va propiciar un salt de 12 a 20 milions de persones ocupades, Espanya va ser el segon país del món en nombre de persones nouvingudes. Segons Pajares, aquesta forta onada migratòria es va produir en un moment en què la població espanyola va deixar de poder aportar els actius necessaris al mercat laboral. Per això, a partir del 2001, l'economia espanyola hauria entrat en recessió si no hagués pogut comptar amb la mà d'obra estrangera que va proporcionar l'onada migratòria esmentada anteriorment. En paraules de l’antropòleg, “hem rebut la immigració que hem necessitat, en la quantitat que l’hem necessitat i en la magnitud que l’hem necessitat”. Aquesta relació directa entre fluxos migratoris i desenvolupament econòmic seria visible també en l’actualitat, ja que, segons Pajares, els indicadors demostren que, d’ençà que va començar la crisi econòmica a Espanya, s’ha aturat l’entrada de nouvinguts a l’Estat.

Un altre dels aspectes als que es va referir l’investigador de la Universitat de Barcelona va ser de quina manera afecta l’atur a les persones migrades. Va constatar, d’una banda, que les taxes de desocupació són superiors entre la població estrangera, principalment perquè es tracta de treballadors poc qualificats que han perdut els seus llocs de feina en sectors com el de la construcció i que a més tenen dificultats per trobar-ne una de nova. Així mateix, va afirmar que existeixen diferències segons els col·lectius, i va posar com a exemple les feines de cara al públic, per a les quals els empresaris prefereixen contractar ciutadans procedents d’Amèrica Llatina o l’Europa de l’Est abans que persones d’origen magrebí.

Per la seva banda, Sergi Martí va explicar com han afectat aquests factors a la població migrada de l’Alt Empordà. D’entrada, cal tenir en compte que la nostra comarca té un dels índexs de població estrangera més elevats de Catalunya (un 26%), i que, en total, hi ha 125 nacionalitats diferents. Pel que la distribució territorial, la població estrangera es concentra substancialment a Figueres, a les poblacions de la costa i a la zona de la Jonquera. Seguint la tendència de l'Estat, l’arribada de nouvinguts a augmentat considerablement des de l’any 2000, però a diferència de la resta del territori, la crisi econòmica no ha fet que l’entrada de ciutadans estrangers s’hagi aturat de manera substancial. Això s’explica, en part, perquè l’impacte de la crisi a la comarca ha estat menor que en altres llocs, ja que el sector serveis no ha patit la mateixa davallada que el de la construcció.

Pel que fa l’atur, a l’Alt Empordà també ha afectat en major mesura a la població estrangera: actualment, hi ha uns 4.000 aturats estrangers, respecte un total de 10.300 a tota la comarca. D’aquests, la majoria són homes, ja que les dones han resistit millor la crisi gràcies al treball domèstic –si bé Martí va voler precisar que això no exclou que les seves condicions laborals puguin ser en ocasions precàries-.

A mode de conclusió, el tècnic del Consell Comarcal va afirmar que, tal com ja havia apuntat Miguel Pajares, és el mercat laboral el que crida la immigració. També va voler subratllar que el marc legal de l’Estat genera desigualtats entre els no estrangers i els estrangers, i que aquests se’ls ha considerat massa sovint només com a treballadors. Així mateix, va destacar que existeix una diferència massa gran entre el discurs de les administracions i les seves accions. En aquest sentit, va comentar que, tot i que la Unió Europea manté que un dels principis de la integració dels immigrants és el reconeixement de la contribució que realitzen amb el seu treball, fa unes setmanes es va discutir una directiva que proposava que a les persones estrangeres se’ls hi apliquessin els convenis laborals dels seus països d’origen. Finalment, Martí va voler desmentir el mite que els serveis socials es destinen d’una manera desmesurada als immigrants tot apuntant que, a l’àrea de benestar social del Consell Comarcal, només un 11% dels atesos durant el 2010 eren estrangers.

Crònica del debat «Economia i cultura», amb Jordi Mitjà

2010-12-10T12:42:00.002+01:00

Ahir dijous, 9 de novembre, va tenir lloc la segona sessió del cicle Àgora, sobre economia i cultura, amb la presència de l’artista visual i curador empordanès Jordi Mitjà.

Mitjà va oferir una reflexió sobre el paper de la cultura en l’economia i la societat contemporànies, posant un èmfasi especial en com s’han de replantejar les dinàmiques i politiquees culturals del nostre país en l’actual context de crisi econòmica. Segons el ponent, fets recents com ara l’anunciat tancament del museu a l’aire lliure Chillida-Leku al País Basc ens han de fer reaccionar ja que “la cultura no pot ser el cap de turc de la crisi econòmica”. Davant d’una creixent tendència a “demonitzar” el món de la cultura (“de la cultura no es menja”, va dir fa poc el ministre d’Economia d’Itàlia), Mitjà va reivindicar la potència simbòlica de la cultura, el seu paper en la formació identitària de qualsevol societat, i sobretot, el seu rol com en la formació intel·lectual i crítica dels ciutadans, cosa que fa que la inversió en cultura sigui una contribució fonamental al desenvolupament social i econòmic d’un país. Mitjà també va destacar la capacitat de la cultura per crear llocs de treball, així com el fet que signifiqui un 4% el PIB de l’Estat Espanyol. Aquesta relació de la cultura amb l’economia de consum es remuntaria a finals del segle XIX, quan la cultura passa a ser allò creat per un individu, i per tant un objecte, un producte susceptible de ser consumit.

Tanmateix, Jordi Mitjà va posar un punt crític sobre algunes de les tendències del sector cultural a l’Estat. Va criticar, per exemple, que la cultura i l’art segueixin depenent gairebé exclusivament de les subvencions públiques, i que no es decideixi fer una llei de mecenatge que permetria a les empreses privades contribuir a l’art i la cultura tot obtenint avantatges fiscals, com fa temps que passa als Estats Units o al Regne Unit. Alhora, es va mostrar crític amb el fet que, darrerament, s’hagin edificat molts museus i centres d’art contemporani –com per exemple, la projectada futura seu del Bòlit a Girona-, mentre que no s’ha tingut prou cura de garantir els recursos per fer funcionar aquests equipaments i per omplir-los de contingut. Finalment, també va posar de manifest que els artistes d’avui dia volen fugir del tòpic del romanticisme i de la bohèmia, i que reclamen una professionalització del sector que els permeti viure de la seva feina. Pel que fa a Figueres, va fer una crida perquè la Fundació Gala-Dalí s’impliqués més en la vida cultural de la ciutat.

Durant el debat amb el públic, es va posar en dubte que, en l’actual moment de crisi, l’oferiment d’incestius fiscals a les empreses que col·laborin amb la cultura sigui viable, ja que tot allò que l’Estat deixés d’ingressar en matèria d’impostos repercutiria negativament en prestacions socials vinculades, per exemple, a la salut o a l’educació. En aquest sentit, també es va parlar de la necessitat de donar prestigi als educadors, com a transmissors de coneixement i creadors de la capacitat crítica dels ciutadans del futur. Seguint aquesta mateixa línia, es va apuntar que cal que els artistes i els professionals de la cultura situïn el valor educatiu de la seva feina per davant l’espectacle. Finalment, també es va afirmar que, si en l’actualitat, la cultura resulta sovint avorrida, és perquè tracta el públic com a subjectes passius, mentre que si es fomentés més decididament la seva participació, en resultarien activitats més interessants.

Crònica del debat «Economia i famílies», amb Anna Cabré i Cristina Sánchez Miret

2010-12-04T17:54:00.000+01:00

El passat dijous 2 de desembre de 2010 va tenir lloc la primera sessió del cicle Àgora 2010. Amb la presència de la Dra. Anna Cabré, directora del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona, i la Dra. Cristina Sánchez Miret, professora de Sociologia de la Universitat de Girona, es va debatre sobre la qüestió de l’economia i les famílies. Per als que no vau poder venir, i per als que sí vau ser-hi i us ve de gust recordar el que s'hi va comentar, aquí teniu un breu resum del debat.

La professora Anna Cabré va començar la sessió exposant de quina manera els períodes de bonança i crisi econòmiques incideixen en les estructures familiars. Va parlar d’algunes conseqüències poc conegudes i de com aquestes influeixen en la societat. Per exemple, va explicar que el fet que les famílies fomentin l’educació dels fills en moments de precarietat laboral, fa que l’expansió dels estudis universitaris al nostre país hagi estat sempre fortament vinculada a aquests moments de crisi. Així, la primera generació que va rebre majoritàriament estudis superiors al nostre país, és a dir, la que va accedir a la universitat en el canvi de dècada dels setanta als vuitanta, ho va fer en un moment de crisi econòmica que coincideix també amb l’expansió territorial de les universitats. La Dra. Cabré també es va referir al fet que, en moments de crisi, les persones grans viuen més acompanyades –perquè els fills es refugien a casa seva- i que hi ha una reducció de les morts per accidents laborals o de trànsit. Finalment, també va comentar que la recent època de bonança econòmica va ser positiva per als fills de les classes mitjanes, que van ser les que van apostar per a l’adquisició d’habitatges com un símbol de l’esforç en el treball i dels assoliments de la generació dels pares. Per contra, la crisi econòmica actual planteja un millor escenari per als fills de les classes benestants, majoritàriament formats per dur a terme feines qualificades, i que si bé durant el temps de bonança van veure com els llocs de feina vinculats a la construcció tenien una millor retribució econòmica, actualment compten amb una formació –i un suport financer per part de la família- que els pot ajudar a superar més fàcilment aquest període de crisi.

Per la seva banda, la Dra. Cristina Sánchez Miret es va centrar en el repartiment de les tasques a la llar i en la manera com aquest afecte l’economia del país. Així, va afirmar que el fet que la majoria de tasques domèstiques recaiguin sobre la dona té conseqüències negatives ja que, d’una banda, l’allunya del món laboral –i, per tant, de la productivitat- i, de l’altra, genera unes despeses extres –la contractació de personal de neteja o cura per a les tasques que la dona sola no pot assumir- que repercuteix també negativament en l’economia de les famílies i, per tant, en la seva capacitat adquisitiva. En aquest sentit, va afirmar que actualment només en un 10% de les llars catalanes es comparteixen les tasques de la llar, i que, contràriament al que es podria pensar, en els índexs de repartiment de les feines domèstiques no hi incideixen l’edat, el nivell formatiu ni la procedència. Tot i això, la percepció social de la col·laboració masculina a la llar és molt superior, ja que hi ha un component ideològic que fa que els homes tinguin la sensació que col·laboren més en les tasques de la llar del que succeeix en realitat. Així, la Dra. Sánchez Miret va posar com a exemple que, si hi ha un total de 100 tasques a realitzar, com que qui les controla, en la majoria dels casos, segueix sent la dona, l’home només en veu 10, i si en fa 3, té, doncs, la sensació que està fent un 30% de les tasques domèstiques, quan en realitat només n’està fent un 3%. Finalment, Cristina Sánchez Miret va apuntar que el teixit social figuerenc es diferencia del seu entorn pel fet de tenir una major població de gent jove, i també per l’elevat nombre de gent que es dedica al sector econòmic del comerç.

El programa de l'Àgora 2010

2010-11-22T12:12:00.000+01:00

Aquest matí hem fet la presentació pública del programa de l'Àgora 2010. Aquí el teniu!
Com us vam anunciar, aquest any l'Àgora estarà dedicada a reflexionar sobre l'economia, des d'un punt de vista social i cultural. Esperem comptar amb la vostra presència. Ens veiem el 2 de desembre.

ÀGORA 2010

ECONOMIA, CULTURA I SOCIETAT

Patrocinat per Argón

El cicle de debat Àgora és un espai de diàleg i reflexió sobre els aspectes que han de guiar el desenvolupament de Figueres durant els propers anys. És una activitat adreçada a tota la ciutadania, de caràcter obert i pluridisciplinar.

Amb el patrocini exclusiu d’Argón, aquesta segona edició de l’Àgora estarà dedicada a l’economia, des d’un punt de vista social i cultural. S’hi tractaran qüestions relacionades amb l’actual crisi econòmica, però també s’abordaran els vincles que l’economia té amb altres àmbits de la vida urbana, com la cultura, l’evolució de la família o les migracions.

S’hi plantejaran tant reflexions generals com problemàtiques concretes, contraposant diversos punts de vista, de la mà d’experts i pensadors locals i forans.

PROGRAMA

Dijous 2 de desembre

ECONOMIA I FAMÍLIES

Anna Cabré, directora del Centre d’Estudis Demogràfics i catedràtica de Geografia humana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cristina Sánchez, professora de Sociologia a la Universitat de Girona, especialista en qüestions de gènere i desigualtats socials.

Dijous 9 de desembre

ECONOMIA I CULTURA

Jordi Mitjà, artista visual i curador. Co-dirigeix el projecte editorial Crani (www.crani.org).

Ponent per confirmar.

Dijous 16 de desembre

ECONOMIA I MIGRACIONS

Miguel Pajares, antropòleg social, investigador a la Universitat de Barcelona i president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Sergi Martí, tècnic d’Immigració del Consell Comarcal de l’Alt Empordà.

A les 22.30h, als CatCinemes:

PROJECCIÓ EN COL·LABORACIÓ AMB EL CINECLUB DIÒPTRIA:

Welcome (Philippe Lioret, 2009). Brial és un jove kurd de 17 anys que arriba a Calais per creuar el Canal de la Mànega i retrobar-se a Anglaterra amb la noia que estima. Com que no sap nedar, anirà a classes de natació amb Simon, un francès que acaba de patir una crisi de parella. D’aquesta relació inesperada i casual en sorgirà una amistat i un aprenentatge peculiar per a cadascun dels dos.

Dijous 23 de desembre

CREIXEMENT I DECREIXEMENT

Amadeu Petitbó, catedràtic d’Economia aplicada de la Universitat Complutense de Madrid i ex President del Tribunal de Defensa de la Competència.

Jordi Pigem, filòsof i escriptor. Autor de Qüestió de valors. Del consumisme a la sostenibilitat (Tres i Quatre, 2010).

Informació:

Totes les sessions tindran lloc a l’Auditori del Museu de l’Empordà a les 20h, i en acabar s’oferirà una copa de vi als assistents, per gentilesa de La Vinyeta.

La projecció del dia 16/12 tindrà lloc als CatCinemes a les 22.30h.

Entrada lliure (excepte la projecció als CatCinemes, que tindrà el preu habitual de les sessions del Cineclub Diòptria).

Més informació a http://agorafigueres.blogspot.com i al nostre perfil de Facebook.

Museu de l’Empordà / Rambla 2 / 17600 Figueres / 972 502 305

Programació i coordinació: Lucila Mallart Romero

Organitza:

Ajuntament de Figueres

Patrocina:

Argón

Hi col·laboren:

Museu de l’Empordà

Cineclub Diòptria

Amb el suport de:

La Vinyeta

Empordà

Hora Nova

L'Àgora 2010, a punt

2010-11-17T17:39:00.001+01:00

El proper dilluns 22 de novembre, a les 10:30, tindrà lloc la presentació pública del programa de l'Àgora 2010, que tractarà sobre economia, cultura i societat, i tindrà lloc els dies 2, 9, 16 i 23 de desembre a l'auditori del Museu de l'Empordà. El mateix dilluns al matí el publicarem al blog.

Moltes gràcies per la vostra paciència i bon debat!

Àgora s’acomiada

2009-06-09T12:37:00.003+02:00

Benvolguts lectors,

Us agraïm el vostre suport, la vostra col•laboració i les vostres contribucions, sense les quals “Àgora, cultura i societat a Figueres” no hagués tingut èxit. Esperem que hagueu gaudit dels continguts del blog i dels debats. A aquells de vosaltres que no hi vareu poder assistir, us convidem a consultar el resum fet per Tramuntana.TV.

Moltes gràcies i fins la propera!

Resum del cicle "Àgora, cultura i societat a Figueres"

2009-06-07T20:26:00.007+02:00

Dimecres 3 de juny, sessió de clausura: L'arquitectura contemporània en l'àmbit local

2009-06-01T00:56:00.003+02:00

El proper dimecres 3 de juny tindrà lloc la quarta i última sessió del cicle de debat, sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local, a càrrec dels arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli.

En aquesta primera edició d’«Àgora, cultura i societat a Figueres» diversos experts, pensadors i professionals han reflexionat sobre l’espai públic, l’arquitectura i l’urbanisme, per tal de donar eines que ajudin Figueres a definir-se com a ciutat mitjana del segle XXI.

Sense la col·laboració i l’acció dels ciutadans de Figueres però, això no seria possible. Per aquest motiu, hem volgut que les vostres inquietuds i reflexions tinguessin un paper central durant els debats i que el diàleg entre els conferenciants convidats i els experts locals es nodrís de les preguntes i comentaris que hem rebut a través del blog, de l’urna situada a la Biblioteca Fages de Climent i de les del públic assistent.

Esperem doncs, que seguiu fent-nos arribar les vostres opinions i que us animeu a venir el dimecres 3 de juny a les 19.30h a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres. No oblideu fer córrer la veu entre els vostres coneguts!

Els efectes de la crisi sobre l’arquitectura contemporània

2009-06-01T00:22:00.006+02:00

A la ciutat de Tokio la falta d’espai ha portat a nombrosos arquitectes a idear l’“arquitectura mascota” (pet architecture), una nova arquitectura adaptada a la manca d’espai d’aquesta densa ciutat. Estudis de renom com l’Atelier Bow-Wow, l’Atelier Tekuto o l’arquitecte Kazuyo Sejima entre altres, han dissenyat i construït edificis en menys de 40 metres quadrats i fins i tot han ubicat en un edifici de 50 metres quadrats, vivendes amb patis i dormitoris de menys de 2. A la pressió del sol s’hi ha afegit la crisi, que ha provocat una reducció pressupostària i de retruc, ha contribuït a impulsar aquesta “petita arquitectura”, discreta potser però que deixa molt espai per l’enginy i ha donat a conèixer treballs d’arquitectes que quedaven eclipsats per les “estrelles mediàtiques”, els edificis més vistosos, d’alçada, metres quadrats i pressupost generalment astronòmics.

Aquest canvi també es pot apreciar a Espanya on la crisi ha comportat una necessitat de replantejament i innovació també en l’àmbit de l’arquitectura. Sense anar gaire lluny, els arquitectes catalans Manuel Bailo i Rosa Rull han reformat la façana posterior de l’Ajuntament de Manresa amb un amb molta inventiva, situant aquest edifici del segle XVIII en ple segle XXI. Una maqueta del projecte es va exposar el 2006 al Museu d´Art Modern (MoMA) de Nova York, en el marc de la mostra «On-site: new architecture in Spain», una selecció de l’arquitectura contemporània de l’Estat espanyol de la mà del responsable del departament d´arquitectura del museu, Terence Riley.

Per a més informació podeu llegir l’article de El País "Arquitectura grande en frascos pequeños" (07/04/09) i consultar els següents enllaços:

Article sobre la reforma de l’Ajuntament de Manresa, diari Regió 7
Exposició «On-site: new architecture in Spain», MoMA
Atelier Bow-Wow
Atelier Tekuto

Arquitectura. Forma i fons

2009-05-28T22:34:00.001+02:00

El Museu Guggenheim de Bilbao de Frank O. Gehry, la Torre Agbar de Barcelona de Jean Nouvel, el Centre Pompidou de París de Renzo Piano i Richard Rogers o la botiga Prada de Nova York de Rem Koolhaas són alguns exemples d’edificis que ajuntaments o empreses privades han encarregat a arquitectes de prestigi i reconeixement internacional. Els pressupostos d’aquests edificis són generalment molt elevats i això es justifica amb l’argument que generen una imatge identificadora d’una ciutat o d’una marca i que conseqüentment, aporten un valor afegit. Molts equiparen el seu èxit amb la repercussió mediàtica i el “capital simbòlic” que produeixen.

Francesc Muñoz, professor de geografia urbana a la Universitat Autònoma de Barcelona, explica a l’article “La ciudad está en venta”, publicat a La Vanguardia el juny de 2003, que Bilbao estava de baixa després de la desarticulació de la indústria que havia donat vida a la ciutat els anys 60 i 70 i que la globalització i els negocis de la Comunitat Europea l’havien transformat en una ciutat fantasma. Llavors urbanistes, antropòlegs, funcionaris, veïns, científics i artistes van acordar convertir-la en una ciutat cultural i Bilbao, amb la única llicencia del Museu Guggenheim fora dels Estats Units, és actualment una de les ciutats de més visitades de tota Espanya.

D’altres opinen que sovint s’allunyen de la millora social acostant la professió d’arquitecte al màrqueting. A Figueres però, la prestigiosa arquitecte Benedetta Tagliabue fundadora juntament amb Enric Miralles de l’estudi EMBT, va dissenyar 48 habitatges de lloguer per a joves de la promoció de l’Horta de l’Hospital de Figueres.

Com valoreu la construcció dels habitatges de lloguer per a joves a Figueres dissenyats per la Benedetta Tagliabue? Creieu que és important que arquitectes reconeguts s’interessin per l’àmbit de la vivenda social? Com valoreu les intervencions d’arquitectes de renom a les ciutats? De quina manera poden incidir positivament el desenvolupament o creixement econòmic de les ciutats? Aporten un benefici tangible i demostrable aquest tipus de construccions per la ciutadania? Creieu que la inversió pública està justificada o és innecessària?

3 de juny, sessió de clausura sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local a càrrec dels arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli

2009-05-24T20:22:00.002+02:00

La sessió de clausura la primera edició del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres” sobre arquitectura i urbanisme no tindrà lloc el dia 27 de maig com estava previst inicialment, sinó el dimecres 3 DE JUNY a les 19.30h, a l’Auditori del Cercle Sport de Figueres. Els arquitectes Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli dialogaran sobre l’arquitectura contemporània en l’àmbit local.

Propostes per descobrir Figueres per a forans i figuerencs

2009-05-21T13:32:00.011+02:00

En resposta al comentari de CGR de l’11 de maig a l’article “El valor del patrimoni arquitectònic de Figueres”, us informem que, tots els que vulgueu conèixer millor el patrimoni figuerenc, podeu participar a la visita guiada que l’escriptor Sebastià Roig farà aquest diumenge 24 de maig a les 11.00h. La visita recorrerà el barri vell de Figueres, les seves places i carrers més emblemàtics, i els que vulgueu participar-hi heu d’enviar un correu a electrònic a clubdescobrir@sapienspublicacions.com. Aquesta activitat s’emmarca en la mostra de revistes en llengua catalana “Quiosc.cat”, que es celebra des d'avui fins diumenge a la Rambla.

L’oficina de turisme de l’Ajuntament també organitza, del 15 de juliol a l’11 de setembre, un recorregut a peu pel centre de la ciutat, amb la possibilitat d’enllaçar la visita amb l'entrada al Museu Dalí. La resta de l’any també se’n fan per a grups però cal fer una reserva prèvia. Si voleu més informació consulteu el web de l’oficina de turisme.

I, finalment, us podem avançar que aquest estiu hi haurà visites guiades pel patrimoni figuerenc menys conegut fins ara. Tan bon punt tinguem més detalls, us n’informarem.

Si teniu altres propostes per conèixer millor la ciutat de Figueres, no dubteu en compartiu-les amb la resta de lectors!

Desenvolupament sostenible, un repte per a "qualsevol sistema urbà"?

2009-05-17T21:18:00.005+02:00

Salvador Rueda, Director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, esmenta en l’article “La sostenibilitat en les ciutats intermèdies”, que actualment s’està fent un ús abusiu dels termes “desenvolupament” i “sostenibilitat” per la majoria de professionals que es dediquen a tasques de transformació urbana (arquitectes, urbanistes, enginyers, ambientalistes, ecòlegs, geògrafs...) i que, mentre es mantingui l’actual estratègia per competir basada en el consum de recursos, seran contradictoris. L’autor assegura que el desenvolupament està lligat íntimament al creixement econòmic i la idea de sostenibilitat de lo contrari, es fonamenta en “mantenir l’organització urbana o inclús augmentar-la, en un procés, que en el període següent, consumeix quantitats menors de recursos i un impacte contaminant també menor en els sistemes de suport”.

Conseqüentment, segons Salvador Rueda, no es pot parlar de “desenvolupament sostenible” sense modificar l’actual estratègia on s’assenta el desenvolupament. L’autor proposa una nova estratègia basada en la informació per aconseguir la compatibilitat dels termes “desenvolupament” i “sostenible” i assolir el repte de qualsevol sistema urbà o ciutat intermèdia: implementar un model urbà que incorpori un augment de l’organització urbana i, alhora, una reducció en la pressió sobre l’entorn (per explotació de recursos i/o impacte contaminant).

Rueda fa referència a la importància de la proximitat espacial entre usos i funcions urbanes perquè assegura que fomentaria els viatges a peu, el transport públic i la bicicleta. D’aquesta manera, s’alliberaria bona part de l’espai públic que avui ocupa el vehicle privat i augmentaria la qualitat de l’espai públic urbà. A la vegada però, mentre ens alerta de l’ús abusiu que se’n fa també del concepte de ciutat compacta i de les conseqüències de l’avarícia i l’especulació que “han donat lloc a ciutats sense verd, sense espais d’estada”, assegura que “l’aposta per la ciutat compacta no ha de suposar, ans al contrari, l’allunyament de l’equilibri esmentat”. No creu que els models exportats del món anglosaxó on el territori urbà s’estén allunyat del nuclis urbans tradicionals siguin beneficiosos.

Per últim, Rueda introdueix els conceptes de “cohesió social” i “codesenvolupament” que, segons ell, són “termes consubstancials a la de la sostenibilitat. Ambdós omplen de contingut el concepte d’estabilitat urbana”. En relació a la cohesió social, subratlla la necessitat de “la barreja, en espais reduïts, de rendes, edats i cultures, en proporcions adients” per evitar la segregació social que, segons assegura, és avui el factor principal de la descohesió social.

Podeu consultar l’article complet al web de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona que té entre les seves finalitats, la formulació d'instruments que permetin repensar les ciutats i el seu entorn en relació a la sostenibilitat.

Si voleu més informació sobre projectes de desenvolupament sostenible de les ciutats (model de ciutat i plans estratègics, ordenació del territori, urbanisme, mobilitat, edificació, aigua, energía, residus, qualitat de l’aire, biodiversitat i gestió urbana), visiteu el web www.ecourbano.es.

També podeu consultar l’”Agenda Ambiental” al CILMA (Consell d’Iniciaties Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona) o les propostes d’eco-union, una associació de professionals que treballen pel medi ambient i el desenvolupament sostenible.

“Valora el que tens”

2009-05-15T12:52:00.004+02:00

L’Ajuntament de Novelda a Alacant ha posat en marxa una curiosa campanya per conscienciar als seus ciutadans del valor del mobiliari urbà. Els bancs, els fanals i les papereres són alguns dels elements de l’espai públic urbà d’aquesta localitat que porten una etiqueta amb el seu preu. Ara els ciutadans saben per exemple, que una palmera ha costat 1.800€ i un metre quadrat de gespa, 60€. En algunes d’aquestes 500 etiquetes que s’han col·locat en motiu de la campanya “Valora el que tens” s’hi pot llegir en lloc del preu, frases com “Bancs: on et vas fer el primer petó” o “Faroles: ens retornen els colors que la nit ha perdut”. Segons l’Ajuntament de Novelda, les destroces fetes al mobiliari urbà representen una despesa de 85.000€ i a finals de 2008 van detectar un increment de destrosses a la via publica. Aquests fets que els van impulsar a dur a terme aquest iniciativa amb l’objectiu de fer reflexionar els vandàlics i transmetre el missatge que “disposar d’un entorn agradable y de zones de lleure degudament condicionades no té preu”.

Com valoreu aquesta iniciativa? Francisco Juan, director del Màster de Conservació de Patrimoni Arquitectònic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de València, afirma que les escoles d’arquitectura tendeixen a orientar-se cap a obra nova i no cap a la restauració. Esteu d’acord amb la seva afirmació? Com hem de valorar l’arquitectura del passat i com hem de pensar la del futur? Creieu que cal posar més èmfasi en “l’arquitectura sostenible” i apostar amb més força per la conservació i restauració d’edificis antics, de la mateixa manera que tenim cura de la via publica i del mobiliari urbà?

Si voleu consultar l’article publicat al diari El País el 13.05.09 sobre la iniciativa cliqueu sobre l’enllaç, per llegir l’article “Maestros en conservar” consulteu aquí, i si teniu curiositat per conèixer més coses sobre el patrimoni arquitectònic de Figueres, visiteu aquest web.

Cicle de debats ÀGORA sobre Figueres al Cercle Esports 5.5.09 CANAL NORD TV

2009-05-11T22:48:00.003+02:00

El valor del patrimoni arquitectònic de Figueres

2009-05-07T14:11:00.001+02:00

Segons una notícia publicada el passat diumenge 3 de maig al Diari de Girona va, l’Estat invertirà 2.093.244 euros en la rehabilitació i recuperació de l'antic convent dels Caputxins de Figueres com a sala polivalent d'arts escèniques. Està previst que per a la construcció de la nova sala es conservin les restes existents i que a partir d'elles es recuperi el volum unitari del conjunt. Una de les premisses de la subvenció és que es respectin al màxim les parts que es mantenen, mentre que s’utilitzaran mètodes i materials actuals a les de nova creació.

La subvenció del Ministeri de Foment s’ha dut a terme perquè han considerat que el convent del Caputxins és un element de referència històrica de Figueres. Certament, aquest edifici del segle XVIII és un dels edificis patrimonials més importants de la ciutat però alhora més desconeguts, fins i tot per alguns dels seus ciutadans.

Com valoreu aquesta notícia? Què en penseu del patrimoni arquitectònic de Figueres (l’Escorxador, el Casino Menestral, la Plaça de Braus, el castell de Sant Ferran, la Casa Natal de Salvador Dalí o el mateix Convent dels Caputxins)? Quines són les seves possibilitats? Creieu que podria contribuir a atraure més turisme, o a diversificar l’existent? I com penseu que podria incidir en la vida dels seus habitants? Us heu plantejat mai si, coneixent millor el patrimoni de Figueres, podria canviar la vostra visió de la ciutat?

Per consultar la notícia del Diari de Girona feu clic aquí

Inauguració del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres”

2009-05-06T11:44:00.004+02:00

Com molts de vosaltres ja sabeu, aquesta tarda tindrà lloc la inauguració la primera edició del cicle de debat “Àgora, cultura i societat a Figueres”. En aquesta primera sessió, que porta per títol “Elogi de l’Espai Públic”, comptarem amb la presència de Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i de Joaquim Español, arquitecte, guanyador d’una Menció Especial al 1r Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (2000).

Durant les sessions que tindran lloc tots els dimecres del mes de maig, el conferenciant convidat presentarà les seves idees i posteriorment dialogarà amb un expert local. Us recordem també que per tal que les inquietuds i les reflexions de la ciutadania de Figueres tinguin un paper central durant els debats, aquest diàleg es nodrirà principalment, de les preguntes i els comentaris que haguem anat rebent a través d’aquest blog i de l’urna situada a la Biblioteca Fages de Climent.

Podeu veure la notícia del Canal Nord sobre el cicle fent clic aquí.

Us esperem a les 19.30h a l’Auditori del Cercle Sport!

Mobilitat sostenible i transport públic, un canvi de mentalitat

2009-05-03T20:46:00.007+02:00

Durant la Setmana de la Mobilitat celebrada el mes de setembre de 2008, es va insistir en la necessitat d’un canvi de model per impulsar el transport públic en detriment del privat. La crisi i una major consciència dels beneficis de desplaçar-se a peu, en bicicleta o en transport públic han provocat un descens de l’ús del vehicle privat. Certament aquest canvi d’hàbit aporta beneficis d’ordre sanitari, ambiental, econòmic i social.

Entre les mesures implementades per les administracions de diverses ciutats europees per desincentivar l’ús del vehicle privat es troben la millora de la xarxa de transport públic, peatges a les entrades de les ciutats, la gratuïtat del transport públic per als menors de 12 anys, un increment de les zones peatonals als centres històrics, un augment de carrils bici o d’iniciatives de transport públic individual com el Bicing a Barcelona, per exemple. D’una altra banda, alguns ajuntaments potencien l’ús del car pulling, en què diversos usuaris es posen d'acord per fer un viatge amb un mateix vehicle, i empreses de car sharing promouen un ús més racional de cotxe.

Creieu que són efectives aquestes mesures i que garanteixen una mobilitat més sostenible? Han de priortizar les administracions públiques l’ús del transport públic i promoure iniciatives de mobilitat sostenible, o s’ha de garantir la llibertat de les persones que decideixin desplaçar-se en vehicle privat? Cobreix les necessitats dels seus ciutadans, entre ells les persones amb mobilitat reduïda, la xarxa de transport públic de Figueres?

Enllaços d’interès:
Article “El cotxe a remolc de la bici”
Article “El DPTOP destina més de 42.000 euros a millorar el transport públic de Figueres”
Web del Projecte de Transport Urbà Sostenible
Web de la Mobilitat Sostenible i Segura de la Generalitat de Catalunya
Propostes per a una mobilitat més sostenible

Incivisme vs delinqüència i el futur de l'habitatge sostenible

2009-04-26T18:09:00.008+02:00

Si esteu interessats en temes d’habitatge i sostenibilitat o voleu saber-ne més, us recomanem que consulteu les intervencions de diferents experts a la pàgina web del “FAD. Xarxes d’Opinió”, un projecte que donàvem a conèixer en l’article anterior.

Beth Galí, arquitecte i presidenta del FAD, opina que “culturalment la gent s’està acostumant a compartir”, posa l’exemple del Bicing (a Barcelona) i d’Internet, i troba que hi ha altres temes que poden ser comunitaris. Àlex Ivancic, enginyer industrial i coordinador de projectes d’energia, també opina que el canvi d’hàbit social cap a compartir és positiu, interessant a la llarga, que s’està produint a poc a poc i posa l’exemple dels Estats Units on la gent comparteix la rentadora. Tanmateix, reconeix que el camí cap a la “centralització” no serà fàcil perquè de moment existeix un cert rebuig social. D’una altra banda, Daniel Calatayud, arquitecte i professor de l’ETSAB, assegura que és molt difícil garantir la sostenibilitat d’un barri.
Per escoltar aquestes i altres intervencions consulteu el següent enllaç: http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules-sobre-habitatge/habitatge-i-sostenibilitat/

En relació a l’incivisme, la seguretat i la convivència, Josep Ramoneda, director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona reflexiona sobre la importància de la convivència a l’espai públic, el seu valor, la necessitat d’actuar perquè ningú se’n pugui apropiar i sobre el turisme, la immigració o la precarietat laboral com a noves formes de pressió socials. També opina que “l’incivisme no és delinqüència” i que hi ha coses que no s’han de criminalitzar. Joan Subirats, catedràtic de Ciència Política a la UAB, fa una distinció entre incivisme i misèria, i entre elements de l’incivisme “epidèrmic” – el soroll etc. – i l’incivisime del sistema, menys visible i més de fons que implica problemes de ciutadania.
Enllaç a totes les intervencions sobre incivisme:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/taules/incivisme/

Projecte "FAD. Xarxes d'Opinió" sobre habitatge, espais creatius i incivisme

2009-04-24T12:39:00.005+02:00

El projecte “FAD. Xarxes d’Opinió” creat per l’associació Foment de les Arts Decoratives amb la col·laboració de l’Entitat Autònoma de Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya (ICAC) i la complicitat de la Fundació Jaume Bofill, recull l’opinió de diferents experts sobre temes d’habitatge, espais creatius o incivisme per exemple, amb la intenció de generar informació i assentar una opinió rigorosa i fonamentada sobre cada tema, i per fer intervenir amplis sectors de la societat al voltant d’una idea de ciutat possible i assequible, desplaçant així el protagonisme que sovint té l’administració en aquest àmbit.

Tot i que el FAD treballa amb l’objectiu de promoure el disseny, l’arquitectura i la creativitat dins la vida cultural i econòmica del país, i que aquest projecte en particular s’ha creat amb la intenció d’afrontar preocupacions imperants de la societat catalana en el seu conjunt, molts dels articles fan referència a la ciutat de Barcelona en particular. Tot i així és interessant perquè moltes de les problemàtiques que es plantegen són comunes a altres ciutats, Figueres n’és una.

El format i el contingut d’aquest projecte són atractius, innovadors i ens permet escoltar les intervencions de diverses personalitats com Oriol Bohigas, Francesc Baltasar, Mikel Aramburu, Pere Portabella, Joan Subirats i Manuel de Solà-Morales, entre molts altres.
Per accedir-hi, només cal que feu clic sobre el següent enllaç:
http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/sobre-el-projecte/

Si voleu per començar, podeu escoltar la següent intervenció de l’arquitecte Josep Bohigas sobre infrahabitatge, on entre altres coses argumenta que “el que utilitzes com a habitatge no acaba a la porta de casa teva” i que “no podem deixar d’equipar les ciutats entenent que són mitja casa nostra”.
Enllaç: http://xarxesopinio.fadweb.org/index.php/category/veus/bohigas-josep/

Programa del cicle de debat actualitzat!

2009-04-23T23:21:00.008+02:00

Ja podeu consultar el programa definitiu amb els noms de tots els participants!

Com podeu veure, a cada sessió un conferenciant convidat presentarà les seves idees i posteriorment dialogarà amb un expert local. Us recordem que per tal que les inquietuds i les reflexions de la ciutadania de Figueres tinguin un paper central durant els debats, aquest diàleg es nodrirà, principalment, de les preguntes i els comentaris que la gent de Figueres podrà fer arribar prèviament a través del blog http://agorafigueres.blogspot.com i de l’urna situada a la Biblioteca Fages de Climent.

PROGRAMA

INAUGURACIÓ: DIMECRES 6 DE MAIG – ELOGI DE L’ESPAI PÚBLIC
Josep Ramoneda, filòsof, periodista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Joaquim Español, arquitecte, guanyador d’una Menció Especial al 1r Premi Europeu de l’Espai Públic Urbà (2000).

DIMECRES 13 DE MAIG – HABITATGE I INICIATIVES ARTÍSTICO-CIUTADANES
Santiago Cirugeda, arquitecte i artista, autor del projecte «Recetas Urbanas» (http://www.recetasurbanas.net/).
Ramon Parramon, director del projecte IDENSITAT, dedicat a la creació artística a l’espai públic.

DIMECRES 20 DE MAIG – PATRIMONI ARQUITECTÒNIC I DESENVOLUPAMENT DE CIUTATS MITJANES
Antonio Paolo Russo, professor de Turisme a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i expert en turisme urbà i patrimoni cultural.
Joan Falgueras, arquitecte i co-autor de Figueres, arquitectures i història (Brau edicions, 2007).

CLAUSURA - CANVI. TINDRÀ LLOC - DIMECRES 3 DE JUNY – L’ARQUITECTURA CONTEMPORÀNIA EN L’ÀMBIT LOCAL
Diàleg entre Benedetta Tagliabue i Enric Ruiz-Geli, arquitectes.

Lloc: Auditori del Cercle Sport

Hora: 19.30 h

Entrada lliure, places limitades.

També podeu consultar el programa complet actualitzat fent clic aquí:http://docs.google.com/Doc?id=d6779q9_2fxs2b5rw

"Minipisos", des d'un metre quadrat

2009-04-19T20:48:00.007+02:00

Després de saber que existeix la “casa del metre quadrat” dissenyada per l’arquitecte Didier Faustino de l’estudi Mésarchitectures, instal·lada a la Porte d’Ivry de París, potser els pisos de 30m2 (protagonistes d’una polèmica el 2005), recobren una nova dimensió. Tot i que aquest projecte no pretén ser una solució factible als problemes d’habitatge i és més aviat una obra d’art provocadora, ens porta a reflexionar sobre les conseqüències de portar al límit la pressió dels especuladors del mercat immobiliari. També serveix de contrapunt al decret aprovat per la Generalitat el dia 7 d’abril de 2009 que entre altres coses, impedeix que es construeixin pisos de menys de 40 metres quadrats o “minipisos”. D'altra banda, el decret precisa que els habitatges han de ser concebuts atenent a l'aprofitament de les condicions naturals del clima, i aposta perquè els habitatges permetin a les persones amb mobilitat reduïda l'accés i la utilització de forma autònoma dels espais d'ús comú. Que en penseu del decret? Es pot viure digne i còmodament en un pis de menys de 40m2? Han de ser sostenibles tot els habitatges que es construeixin? Repercutiria negativament sobre el seu preu?

Per conèixer més detalls feu clic en el següent enllaç:
http://www.9diari.es/index.php/catalunya/catalunya-societat/2933-la-generalitat-aprova-un-decret-que-impedeix-que-es-construeixin-pisos-de-menys-de-40-metres-quadrats

Altres enllaços relacionats:
http://www.mesarchitecture.org/
http://www.recetasurbanas.net/index.php?idioma=ESP&ID=0012

L'art al carrer. Qui ho decideix?

2009-04-15T23:31:00.006+02:00

El tema dels graffitis fa pensar en un article de Javier Marías publicat a El País fa un temps titulat “La idiotez de no saber por qué” on explica, entre altres coses, que li molesten (s’intueix que molt pel to que utilitza), les obres artístiques que està obligat a contemplar. Fa referència a les que pinten els grafiteros a les façanes, els vagons de metro o on sigui que se’ls hi acudeixi perquè a més de privar els edificis d’una "mera neutralitat", opina que estan imposant el seu imaginari particular (la paraula que ell utilitza a l’article és “imaginería”), als demés.

Javier Marías també està en contra d'artistes actuals com en Spencer Tunick que fa fotos de masses de cossos nus, l’ideòleg del Cow Parade, l’artista que cobreix edificis emblemàtics amb lones, i de les obres d’art que instal•len els ajuntaments. Marías s’enfada perquè considera que les ciutats són extensions de les nostres llars però que, a diferència d’aquestes, al ser de tots, ni nosaltres ni ningú pot decidir com decorar-les, i es pregunta amb quina potestat decideixen ajuntaments i artistes espontanis.

Compartiu la seva opinió i les seves queixes? Què penseu de la quantitat d’espais destinats a la publicitat presents a la via pública? Creieu que la publicitat és pot posar “dins el mateix sac” que els graffitis?

Si voleu llegir l’article d’en Javier Marías sencer feu clic sobre el següent enllaç:
http://www.elpais.com/articulo/portada/idiotez/saber/elpepusoceps/20090208elpepspor_12/Tes

Graffitis al Grand Palais de París

2009-04-13T19:28:00.007+02:00

Els graffitis, considerats per molts com una forma d’embrutar l’espai públic i de malbaratar el mobiliari urbà que paguem els contribuents, s’han fet un lloc al Grand Palais de París. L’exposició “TAG”, inaugurada el mes passat estarà oberta al públic fins el 26 d’abril i avui el canal de televisió 3/24 li ha dedicat uns minuts d’atenció, doncs segur que la noticia té el potencial de fer posar les mans al cap a molts ciutadans.

És cert que aquest “street art” ha guanyat reconeixement en els darrers anys, gràcies en part a la popularitat d’artistes com Blek le Rat o Banksy. A Figueres, en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu 2008, 25 artistes del graffiti van decorar una de les parets de la subestació elèctrica que la companyia Fecsa Endesa té al sector de Fages de Climent. També val a dir que és la primera vegada que s’exposen graffitis en una sala de prestigi i que no serà l’última. Dit això, segueixen essent enemics de la majoria dels ajuntaments que sovint opten per la penalització en forma de multes. Com és el cas per exemple, d’Anna Botella, regidora de Medi Ambient a l’Ajuntament de Madrid que a principis d’any va augmentar les multes de 90 € a 300 i 6.000 (en cas de reincidència) per acabar amb el que considera una “lacra social”. La resposta que va rebre per part d’un col·lectiu d’artistes auto-batejat Ana Botella Crew també va ser contundent: van omplir Madrid amb més de 45 tags imitant la firma de la regidora.

Mentre que no dubto que s’haurien de posar en pràctica iniciatives més conciliadores i eficaces com per exemple destinar espais concrets de manera que els artistes puguin expressar-se lliurement sense ser sancionats, em pregunto quines tindrien èxit de debò, perquè fins i tot aquestes reben crítiques per no ser compatibles amb l’esperit rebel que se suposa que va de la mà d’aquest art. Al final, aquest debat ens porta a preguntar-nos una vegada més, de qui és el carrer? De tots, i satisfer els desitjos de tots els ciutadans a la vegada és pràcticament impossible, s’ha d’assumir.

Enllaç d'interès:

http://www.tagaugrandpalais.com/

“El mal urbà: quan la ciutat perilla”

2009-04-13T16:06:00.002+02:00

Canvi, pluralitat, complexitat, representació, elecció, llibertat, sentit, el singular i la transformació enfront d’immutabilitat. Aquestes són les nou categories que segons Josep Ramoneda, defineixen la ciutat i fan que sigui “el lloc en el qual l’home pot assolir cotes més altes d’autonomia i de llibertat”. En un article publicat a la revista Barcelona Metropolis Ramoneda alerta sobre els “mals de l’urbà” que destrueixen o minimitzen aquestes categories i conseqüentment, posen en perill les ciutats. La por al desconegut -al turisme, a les infraestructures, als habitants que vénen de fora– o el desfici per la transformació –el canvi pel canvi– per exemple, poden acabar matant la ciutat. De la mateixa manera, “Si la ciutat es converteix en un simple contenidor de persones, rebenta”.
Això ens porta a reflexionar sobre el ciutadà, pilar central de la ciutat. Doncs aquesta “no ha estat creada per Déu, ni per la pàtria, ni per la natura –tampoc no hi pertany–; és patrimoni dels homes”. És el lloc dels ciutadans i també una societat oberta feta de ciutadans autònoms. Per això i perquè la ciutat és pluralisme i requereix el ple reconeixement de l’altre, hem de defensar la singularitat de cadascú en nom de l’autonomia, argumenta l’autor. “La relació entre l’espai públic i l’espai privat és en aquest sentit bàsica. Una ciutat sense espai públic –en el qual cadascú pot ser tal com és– no és ciutat, però una ciutat en què l’espai privat no estigui protegit i separat de l’espai públic, tampoc”.

Si voleu consultar l’article feu clic en el següent enllaç: http://www.barcelonametropolis.cat/ca/page.asp?id=23&ui=83

Josep Ramoneda és filòsof, assagista i director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

De qui és el carrer?

2009-04-13T02:37:00.004+02:00

… (Acebillo) Dejó claro que un espacio vacío, en su opinión, no es espacio público, una de las actitudes que con más ímpetu defendió el otro duelista (Cirugeda): "A ver si una familia no tiene derecho a usar un espacio vacío y estar en el" …

Els arquitectes Josep Antón Acebillo i Santiago Cirugeda van debatre sobre l’espai públic en el marc del festival Eme3 d’arquitectura, celebrat els dies 19, 20 i 21 de març. El reportatge de El País “De quién es la calle?” (21.03.09), sintetitza els dos punts de vista divergents. Mentre que Acebillo defensa l’intervencionisme en el disseny urbà, Cirugeda (alies “agitador de l’arquitectura”) defensa l’espontaneïtat. L’un augura que “pagarem molt car” el disseny superficial que es “limita al paisatge i poca cosa més”, i l’altre per la seva banda, aprofita qualsevol buit a les ordenances de qualsevol ajuntament per construir en solars o terrats. Aquest reportatge també posa damunt la taula una sèrie de preguntes, que a primera vista poden semblar simplistes però que segurament mereixen una reflexió: És el carrer dels arquitectes? De les administracions que les governen? De les persones? D’expressions lliures o de dissenys urbanístics clònics? I afegeixo, una mica de tots i de ningú? El debat sens dubte va estar servit i esteu convidats a revifar-lo. Si voleu més informació podeu consultar l’article complet fent clic en el següent enllaç:

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/quien/calle/elpepiespcat/20090321elpcat_22/Tes

Benvinguts a l'Àgora!

2009-04-03T11:46:00.012+02:00

Us donem la benvinguda al blog de «Àgora, cultura i societat a Figueres», un cicle de debat que tindrà lloc el proper mes de maig, amb l'objectiu de difondre idees i crear debat sobre temes que creiem que són importants per al desenvolupament de la nostra ciutat, des d’un punt de vista social i cultural. En aquesta primera edició, el cicle es centrarà en l'arquitectura i l'urbanisme.

Des d'ara mateix, però, us convidem a fer-nos arribar els vostres missatges. Quins reptes creieu que té la nostra ciutat en relació a la gestió de l'espai públic? Com valoreu el seu patrimoni arquitectònic? Com us afecta l'actual problemàtica de l'accés a la vivenda? Quin paper creieu que té l'arquitectura contemporània en una ciutat mitjana com Figueres?

Tots els comentaris que rebem ens serviran per guiar el debat en cada sessió del cicle. D'aquesta manera, les inquietuds i les opinions de la ciutadania de Figueres (i de tots aquells, veïns propers o llunyans, que hi vulguin participar) tindran un paper central durant l'activitat.

Ja podeu consultar el programa fent clic sobre el següent enllaç:

http://docs.google.com/Doc?id=d6779q9_0cfvtntgm